© Raül Blesa Arcarons
Espiritualitat (2)
4.- Agraïts i generosos
5.- Pregar
4.- Agraïts i generosos
Agraïts a Déu per les seves bondats, i generosos servint al proïsme, i tot d'acord a la voluntat del Creador. Els beneficis que hem rebut del Senyor, bé es mereixen la nostra diligent col·laboració i participació activa en la seva obra de la Creació.
Mitjançant el desenvolupament de les nostres accions, participem en el volum de producció i abundància promesa per Déu a tot el seu poble; a més a més, de la solidaritat amb els col·lectius que demanden ajuda per la seva discapacitat i/o insuficiència material.
Mai podrem ser un Jesús de Natzaret, però sí podem assumir el compromís d'intentar fer allò que Ell va fer: servir amb diligència i eficiència a tot el proïsme que ens envolta, sempre en la mesura de les nostres capacitats i amb tota l'estimació possible.
Necessitem testificar amb les obres per a demostrar-nos que som humans fills i filles de Déu, és un imperatiu de la nostra identitat. Totes i tots tenim la nostra missió com instruments del Creador, així com gaudir i mostrar goig per la nostra col·laboració, i insistir en el nostre agraïment dia sí i dia també. Actuem com agents de la causa de Déu, treballem per al bé dels humans i per la glòria del Senyor.
Viure en Crist significa continuar la seva obra, fent el camí recorregut per Ell, però exercint les nostres habilitats i aplicant els nostres coneixements cedits pel Creador, en el marc d'una fe total en el Fill, com el nostre Salvador. Una fe que ens facilita l'estimació sincera quan treballem per els/les altres. Tothom té el deure de testificar i també té el dret d'omplir-se de satisfacció i felicitat gràcies a l'oportunitat de complir com a servents per la glòria de Déu.
Agrair les bondats de Déu inclou, principalment, l'obra de la Creació, el sacrifici del seu Fill i el Regne del Cel. El nostre agraïment a Jesús de Natzaret implica l'acció de gràcies pel sacrifici d'acord a la voluntat del Pare, la resurrecció, el perdó i la vida eterna.
La fe al voltant de tots aquests aspectes sobrenaturals del nostre Salvador, forma el nucli essencial de la nostra santificació, doncs, són la porta al procés anomenat la transformació o néixer de nou.
Donar les gràcies per tot això és una de les vies a seguir en el llarg camí de la santificació. El cristianisme no és un pensament filantròpic humanista, va molt més enllà. Ser una bona persona és sempre desitjable, però, el cristianisme és fe, esperança i caritat.
Fe en Jesucrist i el seu missatge de valors sobrenaturals, així com els seus exemples de vida perfecta i santa. Esperança de salvació i Regne de Déu. Caritat, perdó i misericòrdia per a tots els humans sense excepcions. El nostre agraïment comença amb tots aquests aspectes bàsics del cristianisme. Sense oblidar-se de les funcions de l'Esperit Sant: consol, guia, dons, consells, etcètera.
Hi ha moltes més coses on mostrar agraïment i personalment agraeixo les lliçons de les paràboles de Jesús de Natzaret:
- La vídua que prega i no perd mai la fe.
- El fill penedit que demana perdó al pare i aquest respon amb una forta abraçada i una immensa manifestació d'amor, misericòrdia i compassió.
- L'amo de la vinya que procura cobrir les necessitats bàsiques dels seus jornalers encara que hagin treballat poques hores.
- Els treballadors diligents a l'hora de gestionar els recursos de l'empresa.
- La humilitat del publicà que rep com a premi el perdó pels seus pecats.
- La solidaritat del samarità, icona universal del servent.
- I molts altres personatges de les paràboles de Jesús de Natzaret que mereixen un fort agraïment per l'exemple que donen, exemple per a totes i tots nosaltres sobre la col·laboració humana en l'obra de la Creació divina,
(veieu pàgines 8 a 13 en aquest mateix blog).
Òbviament, hi ha un mar d'agraïments si observem les bondats que hem rebut al llarg de la nostra pròpia existència:
Els efectes positius dels Deu Manaments, les Benaurances i els fruits de l'Esperit Sant. La provisió de recursos i oportunitats de treball. La llar familiar d'acolliment i educació, les atencions i cura durant la meva infància i adolescència. Els bons dies que hem gaudit. Tot el que hem fet, vist, escoltat, tocat, olorat i assaborit. Els familiars, amics, veïns i companys de feina. Els beneficis que hem rebut del treball i de l'esforç social de la comunitat humana, tant creients com no creients. Moltes gràcies, Senyor!
A més a més, cal donar-li les gràcies a Déu per l'oportunitat que ens ha ofert: poder dedicar el nostre propi esforç i compromís envers el proïsme, en definitiva la nostra generositat en pagament de tot allò que hem rebut de Déu. Les bondats del Cel exigeixen la nostra col·laboració i participació en el món humà i en el més enllà.
Deia que calia testificar com a cristians i això vol dir que no podem marxar d'aquest món sense haver fet res en benefici del proïsme. Tenim una feina a fer, una missió. Una missió que té diversos apartats, un grapat d'ocupacions familiars, laborals i voluntariat estan al nostre abast.
Els humans formem una comunitat de suport mutu, doncs, ens necessitem els uns als altres. Déu ens ha creat per ser complementaris. Tot ho fem entre tots i totes. Aquí, els que solament pensen en ells mateixos i s'obliden dels altres són una anomalia, una molèstia o desviació. La única possibilitat de ser humà és a través de les nostres diverses vocacions ocupacionals.
El treball no és cap càstig de Déu, és una oportunitat de servir amb diligència i col·laborar amb Déu, sempre que la nostra ocupació sigui un bon exemple d'ètica cristiana.
Tenim tots els recursos generosament dissenyats i oferts pel Creador: recursos immaterials, naturals o físics. Podem assumir ocupacions en l'àmbit de la família, de la comunitat veïnal, del món laboral o professional, del voluntariat social, de l'església o agrupació de creients.
A més a més, de l'emprenedoria econòmica, cultural, social, artística ... De la gestió en l'àmbit de l'empresa o de les associacions sense afany de lucre; també de la política, de la religió, de l'art, de l'esport, etc. Les possibilitats són moltes i podem assumir diversos papers socials segons la nostra disponibilitat de temps.
És molt convenient formar part de grups específics, a l'objecte de desenvolupar activitats en el si de les organitzacions, doncs, en grup la feina és més productiva i eficient, i més ben orientats com a servents envers la pau, la justícia, la llibertat, el benestar i la felicitat de tota la humanitat. Els objectius de cada organització delimiten els límits de l'acció a realitzar.
L'ésser humà és un ser social, un ésser que troba la seva plenitud en les relacions derivades de les seves ocupacions. Nosaltres som més humans en la mesura que les nostres vocacions ens permeten realitzar-nos com a éssers socials.
Si, a més a més, alimentem la nostra espiritualitat exercint de servents en favor del proïsme, com feia en Jesús de Natzaret, la via d'accés al Regne de Déu està al nostre abast, via directa i segura. No perdis l'oportunitat. Reorienta't envers el proïsme!
La individualitat sana és aquella que actua en el marc del sentit crític de la vida cristiana, i ho fa cada dia, de dilluns a diumenge, incloses les vacances. Un sentit crític enfrontat a la frivolitat i a l'immobilisme de l'amor al diner i l'egolatria.
5.- Pregar
La gràcia de Déu ens ha proporcionat la fe, i ens ha fet cristians. En poc temps vam aprendre a pregar, doncs, la oració és quelcom tant important com respirar o estimar. Les oracions són la nostra eina bàsica de comunicació amb Déu, i de viure en comunió amb al Pare celestial i amb Jesucrist.
La Bíblia n'és plena de moments de comunicació amb Déu: manifestació de desitjos, peticions, alegries, esperances, patiments, lloances ...; demandes de tota mena de formats adreçades al Pare i al Fill respectats i estimats.
El desenvolupament de la nostra espiritualitat necessita de l'ús permanent i diari de l'oració, el nostre cor ens demana l'exercici i quotidiana pràctica de connectar personalment amb el Creador, volem la seva mà, guia, consol, consell, ...; el seu amor i la seva Paraula són el nostre principal aliment.
Jesús de Natzaret dedicava moltes hores a pregar, nits senceres en els moments més difícils, i/o en front d'esdeveniments decisius. L'ésser humà n'ha de prendre bona nota i dedicar temps a pregar quan cal prendre decisions que afectin a altres persones del seu entorn, i/o cal enfortir-se en situacions difícils.
Mai no hem de confondre la nostra oració espiritual privada amb l'oració litúrgica en un espai públic de culte, aquesta darrera està protagonitzada per un sacerdot que posseeix competències atorgades per una organització religiosa. La nostra pregària espiritual respon a un culte personal i intransferible, mai delegable, sense intermediaris, centrat en la nostra comunicació directa amb Déu, i la convivència de la nostra comunió amb el Pare i el Fill celestials.
Hi ha oracions litúrgiques que són instruments vàlids pel desenvolupament de la nostra espiritualitat i transformació de la nostra manera de pensar i de fer en el difícil i llarg camí de la santificació, però hi ha espais de cultes públics que són un format de procediments per a enlairar l'organització religiosa a cap d'amunt dels poders polítics i econòmics.
L'oració pública té sentit si és un reforç del nostre ésser intern i ens ajuda a aprendre a connectar amb el Creador. En canvi, ens aparta de Déu i del proïsme si és un cerimonial per exposar públicament la nostra situació social propera a les elits que dirigeixen el país i s'enriqueixen abusant del seu poder.
La manifestació de l'espiritualitat fa un ús sovintejat de la pregària, una pregària que implica culte, dependència, respecte, confiança, humilitat ... davant de la grandesa del Pare i Fill celestials. Pregàries realitzades des del nostre cor, lloc on tenim la llar de llavors divines que cal fer créixer i desenvolupar, principalment amb l'oració i el nostre servei al proïsme.
Gràcies a la comunió íntima amb Déu i Jesucrist anem, a poc a poc, perfeccionant la nostra santificació i transformant el nostre pensament i comportament.
Lentament millorem el nostre caràcter introduint la bondat i l'estimació, la humilitat, la generositat, la paciència, la caritat, la diligència, la prudència i la justícia, entre d'altres virtuts de la nostra manera de ser.
Curiosament, al llarg del temps, ja no se'ns fa tan difícil complir amb els Deu Manaments, i seguir les Benaurances i altres principis de la vida cristiana. Al cap de molts anys, dècades, el canvi total seria visible i evident. Per exemple, ens fa vergonya dir mentides, reconeixem els nostres errors i faltes, i demanem perdó amb un clar penediment mitjançant la confessió directa amb Déu, Nostre Senyor.
D'altra banda, hauríem après a aturar els mals pensaments, evitar les temptacions, i fugir de la supèrbia, l'avarícia, l'enveja, la cobdícia, la ira, així com d'altres perversitats del comportament humà. Tindríem plena consciència de la bondat i de la maldat.
Doncs bé, la pràctica quotidiana de la pregària hauria influït molt sobre tot això, sobre tot el nostre canvi.
En qualsevol cas, la justificació del cristià és per la fe en Crist, el Salvador, la fe ens fa justos davant Déu. Hem de testificar aquesta fe mitjançant les nostres accions i oracions, les nostres obres en favor del proïsme.
Tornant a l'oració, no sempre és fàcil trobar les paraules a l'hora de pregar i demanar ajuda a Déu, o a Jesucrist, o a l'Esperit Sant. Quan comencem a dubtar sobre l'abordatge inicial, la comunicació és un xic difícil, sovint inclús tenim vergonya i creiem que la temàtica a tractar és poc important per a Déu.
En aquests casos, podem començar amb l'oració del Parenostre, més alguns agraïments i la lectura d'uns pocs versets de la Bíblia, segur que immediatament lliguem la frase i apareix l'argument que volíem articular davant de Déu.
Les esglésies amb els seus cultes són una bona escola d'aprenentatge per construir pregàries. Però no hem d'oblidar que la Bíblia és l'indret més adequat per aprendre a construir oracions a partir d'uns versets.
Un bon exemple són els Deu Manaments o les Benaurances, amb algun dels textos podem iniciar una argumentació i comunicació: agraint les bondats del text, reconeixent el pecat, manifestar el penediment i exposar una petició de perdó i demanda d'ajuda.
Per últim, cal dir que l'oració és un do de Déu i mai hem de permetre que la feina o les obligacions materials ens posin pals a la roda de la nostra espiritualitat. Si cal, hem d'organitzar la nostra agenda del dia a dia distribuint el temps entre les ocupacions laborals i de la llar o els fills, i el temps del retir íntim i personal per connectar amb el Creador. Més un temps setmanal de participació en activitats organitzades en un espai públic de culte i les seves accions solidàries en favor del proïsme.
Cal tenir força de voluntat, generositat i valorar tot el que fem, sense oblidar-se de res i no permetre que l'estrès trenqui un bon pla d'intervenció material i espiritual acompanyat de les oracions necessàries en cada moment pertinent.
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel seu comentari.