Pàgina 10 El Regne de Déu

© Raül Blesa Arcarons 

Pàgina 10: El Regne de Déu 

1. Introducció 

2. La paràbola del gra de mostassa 

3. La paràbola de la perla 

4. La paràbola del tresor amagat 

5. La paràbola del blat i el jull 

6. Comiat 

1. Introducció 

El Regne de Déu és el gran repte del Creador, la Casa Gran que Déu ens ofereix a totes i a tots, una llar d'acollida on gaudirem del goig de tornar al Pare i viure feliçment la pau eterna. Un repte per a tots nosaltres, doncs, part de la seva construcció depèn de la nostra fe i dedicació. 

El Creador hi posa les finestres i les portes, més les vistes i el nucli dur de les normes bàsiques d'accés; nosaltres hi afegim el volum i el contingut. Més enllà dels primers sis dies de la Creació obra de Déu i de vetllar eternament per a totes i tots, hi ha molta feina a fer per a nosaltres en el llarg camí de la construcció del Regne de Déu. El Regne ja és aquí, no esperis a demà per començar a participar-hi, necessitem la teva col·laboració avui mateix. Comença a pensar-hi! 

2. La paràbola del gra de mostassa (Mateu 13:31-32) 

A l'evangeli de Mateu llegim que, segons deia Jesús de Natzaret, podem comparar el Regne del cel amb un gra de mostassa que alguna persona va sembrar. L'evangeli continua dient que, la llavor de mostassa, malgrat ser la més petita de totes les llavors, creix i creix fins a fer-se la més gran de les hortalisses; tan gran com un arbre amb branques que proporcionen aixopluc als ocells. És a dir, el Regne del cel és un refugi, una llar que el Senyor ha creat per les seves filles i els seus fills. 

En altres paraules, podríem dir que la nostra fe en Jesús de Natzaret fa el miracle d'aconseguir que el Regne del cel creixi i creixi de volum fins a convertir-se en la Casa Gran per a nosaltres. Si a més de la fe i afegim la nostra estimació en favor del proïsme, la nostra comprensió i perdó, el penediment per les faltes comeses i la pràctica de la humilitat entre d'altres bondats, tindrem la bona terra, l'aigua i l'adob suficients per a aconseguir que la llavor es converteixi en quelcom infinit. 

Del nostre comportament depèn la magnitud i el contingut del Regne de Déu. Aquesta és la nostra col·laboració necessària, el Creador regala la gràcia, la fe i la salvació, però nosaltres hi hem de posar la voluntat de canviar i afegir la sal amb el nostre pensament, actituds i accions, d'acord als Deu Manaments de Déu, els consells inclosos en el Sermó de la Muntanya i, en general, seguir les lliçons i exemples de Jesús de Natzaret. 

El Regne ja és aquí, nosaltres som lliures de participar i col·laborar, no hi estem pas obligats a fer-ho, podem oblidar-nos de Déu i intentar construir la pau, la justícia i el benestar tot sols i sense el Creador. La prudència, però, ens hauria d'aconsellar no menysprear cap alternativa envers el benestar i la felicitat; si més no, podríem contemplar la possibilitat d'accedir-hi per les dues vies, inclús ens podríem repartir la feina i deixar-nos d'exclusivismes. 

Tornant a la paràbola del gra de mostassa, tenim un inici insignificant, la llavor més petita de totes les llavors, però que, gràcies a la nostra feina, aconseguim una gran hortalissa, tan gran com un arbre. Aquest ha estat, en part, el resultat del miracle del cristianisme, un miracle al llarg de la història i que ha humanitzat en gran mesura les nostres relacions personals i socials. El pensament cristià ha canviat el món, però encara cal fer un llarg camí per arribar a la meta. 

En qualsevol cas, ens hem de centrar en estimar i servir al proïsme si volem fer créixer el Regne del cel. Atenció a tot allò que aparenta ser insignificant i poc valorat socialment. Jesús de Natzaret s'esforçava en proporcionar valor a tot allò que destacava per la seva petitesa i era socialment menyspreat. Jesús s'adreçava als pobres d'esperit, als oblidats i injustament tractats per les autoritats civils i religioses, és a dir, en general, Jesús acollia, escoltava i ajudava a les víctimes de la injustícia. 

3. La paràbola de la perla (Mateu 13:45-46) 

Aquesta paràbola ens situa en el cas d'una persona pobre d'esperit i, part tant, un buscador de Déu. A la fi d'una intensiva recerca, entra en contacta personal i íntim amb el Creador i descobreix la perla de gran valor: el Regne del cel. Succeeix, però, que la perla no té preu, el Regne no es pot comprar amb diners, i malgrat això s'ho ven tot per comprar-la, és a dir, renuncia a la seva manera de pensar i de viure. 

La unió amb Déu, per la via de Jesucrist i de l'Esperit Sant, facilita la possibilitat d'accedir al Regne i gaudir-ne, és un goig personal i intransferible, hom se la de guanyar. Les respostes a totes les preguntes i aclariment dels dubtes els tenim a la Bíblia, concretament en el Nou Testament, si bé el discurs de la majoria de profetes de l'Antic Testament hi afegeixen un bon complement, juntament amb els Salms i d'altres llibres de la Paraula de Déu inclosos a la Bíblia. 

Poca cosa podem fer amb els intermediaris, malgrat la seva bona voluntat són pecadors i tan limitats com nosaltres, com tots els humans. La nostra comunió amb Déu i el nostre compromís amb el Regne és íntim i personal, cap humà ens pot ajudar, hem d'assumir el nostre protagonisme i complicitat directament amb el Creador. 

Podríem dir amb llenguatge del món del treball del Segle XXI que hem de fer una feina altament qualificada i permanent, cada dia, amb dedicació i sense possibilitat de cedir-li el lloc a un altre. No podem delegar la nostra feina diària. 

Cada dia cal dedicar-li 20 minuts al mati + 20 minuts a la nit, en un lloc silenciós, a la intimitat, en contacte directe amb Déu. Cal afegir-hi recordatoris en els moments difícils del dia, pregar i demanar ajuda abans de prendre decisions que puguin afectar al benestar dels altres. 

La paràbola de la perla ens diu que el Regne de Déu és la resposta, l'alternativa, la definitiva perla de gran valor. L'alternativa a totes les contradiccions i dificultats, és a dir, la fi de la violència i de la corrupció, la resposta a les injustícies, a la ignorància i a la por. La perla, el Regne, ens aporta pau i benestar, comprensió, coneixement, goig i felicitat. 

4. La paràbola del tresor amagat (Mateu 13:44) 

A l'anterior paràbola de Jesús de Natzaret, la de la perla de gran valor, la persona buscava a Déu; en aquesta paràbola, la del tresor amagat, el buscador és Déu, un Déu bondadós que surt a la recerca dels humans despistats i els hi ofereix un tresor amagat: el Regne. 

Hem de ser receptius i no oferir resistència al canvi. Hi ha qui s'instal·la en una situació determinada i no s'hi mou malgrat les contradiccions i mals de cap que pateix, ni fa cap gest ni pren cap decisió per canviar. D'aquesta actitud immobilista, els sociòlegs la classifiquem com la predisposició a resistir-se davant del canvi o "resistència al canvi". 

A més a més, avui dia es parla molt de situar-se en un "espai de confort" i no moure's, o de la dificultat d'abandonar-lo; no és una actitud conservadora o tradicional, és pur immobilisme aferrissat i inherent a molts humans. Allò que l'argot popular diu de "enganxats a la cadira" amb relació a caps d'empresa, funcionaris o polítics, gent que no vol dimitir malgrat els seus errors denunciats, provats i nocius per la comunitat. 

A la paràbola del tresor amagat, Déu s'adreça a aquells o aquelles que ja els hi està bé com viuen i no tenen la intenció d'arriscar-se i perdre el que tenen. Déu l'amaga en un camp i per casualitat el despistat o la despistada ensopega amb el tresor. Un cop vist el contingut i valorat, el tornarà a amagar i anirà a vendre tot el que té amb l'objecte de comprar la parcel·la de terra. 

Vendre tot el que hom té implica renunciar a l'espai de confort, abandonar la cadira i canviar la manera de pensar i de viure. En definitiva, l'humà protagonista de la paràbola accepta les lliçons de Jesús de Natzaret, i practicarà una fe obedient i compromesa amb els nous valors, la Paraula de Déu a l'Evangeli del Nou Testament. 

5. La paràbola del blat i el jull (Mateu 13:24-30) 

Escriure allò que estic escrivint és fàcil, però comportar-se adequadament ja és una cosa més difícil, inclús tenint en compta la nostra bona voluntat de practicar una fe obedient. La Paràbola del blat i el jull (la mala herba) ens adverteix de les dificultats de discernir quin és el bon camí en no poques situacions de la vida. 

Aquesta paràbola compara el Regne del cel amb una persona que sembra la bona llavor (el blat) en el seu camp o terres de conreu, és a dir, al llarg de la seva vida; però mentre dorm algú sembra mala herba (el jull o la zitzània) en el mateix lloc del blat. El resultat no pot ser un altre que el creixement del blat -el bé- i el jull -el mal- al mateix temps, i un al costat de l'altre. 

Aquesta situació del bé i el mal compartint el mateix temps i espai sovinteja, de tal manera que és força difícil, a vegades, esbrinar qui és qui. El Senyor, però, és intel·ligent i prudent, no es precipita i ens aconsella esperar a que tots dos creixin suficient per arrancar primer, sense errors, la mala herba, i així recollir el blat un xic més tard, un cop el camp s'ha lliurat del mal i mostra tota la seva abundància de fruits i bondats. 

De sant solament n'hi ha un: Déu. I de Jesucrist també solament en tenim un: Jesús de Natzaret. De Paraula de Déu solament tenim la Bíblia. Els intermediaris no són de fiar, la seva ajuda pot ser un desastre: són humans i pecadors, com tots nosaltres. En el fons estem sols amb Déu. 

En els darrers vint segles, moltes opcions que en aparença eren el bé, segons els intermediaris, han resultat ser un nyap contaminat pel mal. I el mal, sovint, ha resultat ésser el bé. Per tant, davant del dubte i les dificultats, hem de seure, observar, escoltar, respectar a tothom, practicar la compassió, perdonar i estimar al proïsme. 

6. Comiat 

El goig i l'alegria, o la joia i la satisfacció, són presents en el Regne de Déu, presents i permanents; no té res a veure amb el món del patiment, però si volem patir no cal fer res i acceptar on ja estan un bon grapat d'éssers humans envoltats de violència i d'injustícies. 

Déu, Nostre Senyor, via Jesucrist i amb l'ajuda de l'Esperit Sant, ens ofereix l'alternativa del seu Regne: un nou espai que no pot comprar-se amb diners; però, això sí, exigeix seguir els bons exemples de Jesús de Natzaret i força dedicació. 

© Raül Blesa Arcarons