Pàgina 18 L'empresa cristiana (2)

© Raül Blesa Arcarons 

Pàgina 18 L'empresa cristiana(2) 

4.- Els consumidors 

4.1 Introducció 

4.2 La responsabilitat del venedor 

4.3 La relació qualitat-preu 

4.4 La informació i l'engany publicitari 

4.5 Comiat 

5.- Els creditors

5.1.- Introducció

5.2.- Els proveïdors de mercaderies

5.3.- El poder de mercat

5.4.- Els proveïdors de diner

4. Els consumidors

4.1 Introducció 

En el marc de l'activitat econòmica, els anomenats "consumidors finals" destaquen per la seva feblesa i vulnerabilitat. Les persones o les famílies necessiten adquirir béns i serveis per a cobrir les seves necessitats, acudeixen al mercat a comprar aliments, roba, productes de neteja i d'altres d'ús personal, també utilitzen serveis sanitaris, assistencials, educatius, financers, etcètera, tot segons les seves possibilitats de poder adquisitiu. 

Les empreses productors de béns i/o serveis, en general, tenen més poder de mercat que els consumidors, un plus de poder proporcionat pels seus recursos informatius, capacitat de maniobra i d'altres que el sistema els hi proporciona. És a dir, en les relacions entre venedors i consumidors hi ha un problema d'asimetria que beneficia els primers i perjudica usuaris i consumidors. 

Per aquesta raó, l'empresa cristiana ha d'actuar amb prudència i honradesa a l'hora d'articular i configurar les seves relacions amb els clients anomenats consumidors finals o usuaris, procurant no fer ús del seu excés de poder de mercat i considerant que els interessos dels seus clients són igual o més importants que els seus propis interessos i que cadascú també miri pels interessos dels altres, (Filipencs 2:3-4). 

4.2 La responsabilitat del venedor 

El venedor és responsable de la qualitat del producte i, per tant, de les seves propietats per a cobrir les necessitats del comprador. De fet, el venedor cristià fa de testimoni del Senyor i ha d'oferir una justa relació qualitat-preu del producte o del servei. 

Quan una persona entra a comprar aliments en un supermercat o roba de vestir en una botiga, confia que el venedor li garanteixi productes de qualitat a un preu just, a més de que els productes reuneixin els requisits de la normativa legal vigent, i que aquests realment responen a les seves expectatives i necessitats. 

El productor o venedor cristià creu i practica la benaurança que diu que seran feliços i saciats els qui tenen fam i set de ser justos. També s'aplica la benaurança dels nets de cor, doncs, seran feliços i veuran a Déu, (Mt 5:2-12). El comportament del venedor cristià no pot obviar les lliçons de Jesús de Natzaret i fa de testimoni del seu missatge. 

Òbviament, no cal ser necessàriament un productor o venedor cristià per a ser honrat i responsabilitzar-se de la seva feina, també hi ha no creients honrats i responsables. El cristianisme, però, ajuda molt a tractar amb justícia al consumidor final o a l'usuari d'un servei. En qualsevol cas, el missatge de Jesús de Natzaret ens evita caure a la temptació de fer diner fàcil mitjançant l'engany o el frau. 

D'altra banda, el venedor ha de respectar la llibertat del consumidor; el venedor presenta el producte, informa, orienta, opina, assessora, aconsella; però no imposa ni coacciona ni obliga ni exigeix al client un comportament determinat. 

A més a més, el venedor cristià té en compta les necessitats humanes del consumidor i, per tant, procurarà no perjudicar al seu client, d'acord amb el missatge d'"estimar el proïsme" del nou manament, (Jn 13:34-35). 

Tant la informació com les orientacions del productor o del venedor han de procurar alimentar la capacitat del consumidor d'actuar racionalment i de beneficiar-lo amb els seus consells i instruccions. 

Avui dia, i principalment en els països occidentals, tenim una ampla i ben dotada legislació que protegeix els consumidors finals i usuaris: sobre el dret a la informació, la defensa dels seus interessos econòmics, la protecció de la salut i la seguretat, entre d'altres. L'empresari productor i venedor cristià està legal i moralment obligat a seguir i complir aquesta normativa. 

4.3 La relació qualitat-preu 

Un preu de venda d'un producte pot esdevenir realment injust si la quantitat de diner que intenta cobrar el venedor supera la seva qualitat, una qualitat mesurada pel cost de la producció i distribució. El cost inclou la fabricació o obtenció del producte, la gestió de tot el procés fins situar-lo en el punt de venda, i inclòs el benefici que rep com a premi el capital invertit o estalvi utilitzat. 

El cas que més sovinteja de preu de venda injust el protagonitza la pràctica del monopoli o de l'oligopoli, on el preu de venda del producte o servei supera la relació qualitat-preu com a resultat d'un abús de poder de mercat. Mai s'hauria d'acceptar l'exercici d'aquesta situació de monopoli, sobre tot si afecta a productes bàsics d'alimentació, roba de vestir i d'abric, l'habitatge, la salut, l'educació i l'assistència social. 

No tot s'hi val a l'hora de millorar el compte de beneficis de l'empresa i, per aquesta raó, els productors i els venedors cristians procuren respectar la llibertat del consumidor, mitjançant l'acceptació de les lleis de mercat lliure i compartir la seva activitat econòmica amb altres membres de la competència, evitant caure a la temptació de gestionar una empresa que exerceix el monopoli o pacta amb els seus competidors per beneficiar-se d'un acord d'oligopoli i augmentar el preu. 

Amb relació a aquest tema del preu i l'abús de poder de mercat, hi podem aplicar molts versets de la Bíblia: 

- Els "Deu Manaments", no robaràs, no alçaràs fals testimoni, no cobdiciaràs, (Ex 20:15-17; Dt 5:19-21). 

- No robareu, no mentireu ni us enganyareu, (Lv 19:9-16). 

- No us explotareu, (Lv 25:17-18). 

- No matis, no robis, no defraudis, (Mc 10:19; Llc 18:20). 

- Pes i mesura exactes. Pes exacte i just. Mesura exacta i justa, (Dt 25:13-16). 

- Per a Déu el pes fals és abominable, (Pr 11:1). 

- A Proverbis 8:12-21 hi ha un elogi de la saviesa on cita les bondats del comportament adequat i el premi a l'honradesa. 

Un dels aspectes més importants que té en compte el productor i venedor cristià és el de no utilitzar una doble o triple moral de comportament segons el grau de la feblesa i la vulnerabilitat del consumidor, la qual cosa afecta principalment al preu que intenta cobrar a cadascun dels clients en productes de primera necessitat. 

4.4 La informació i l'engany publicitari 

La publicitat té mala fama i el consumidor desconfia dels missatges que rep per aquesta via informativa. En qualsevol cas, la publicitat té un aspecte positiu, doncs, dóna a conèixer productes i serveis nous, i que poden cobrir necessitats humanes reals de forma més eficient. 

El productor o el venedor tenen tot el dret a informar als seus potencials clients. Cal, però, que la informació que facilitin reuneixi aspectes reals dels productes o serveis; que aquests aspectes tinguin característiques o propietats que siguin certes i realment positives pels seus clients, en lloc de fantasies imaginatives no comprovables. 

El productor i venedor cristià mai tractarà d'explotar la ignorància de les persones ni aprofitar-se dels seus instints més primitius, com l'afany de poder i la cobdícia. D'altra banda, hi ha publicitat que provoca la irresponsabilitat del comprador, doncs implica l'endeutament i crea problemes greus de convivència familiar. 

Les empreses cristianes fomenten la racionalitat del comprador, no perden mai de vista la seva dignitat humana i el seu dret a ser tractat amb honradesa, evitant el consumisme impulsiu dels seus clients; a més de col·laborar amb les organitzacions que defensen el consumidor i amb l'administració pública que vetlla pel joc net en el mercat lliure i competitiu. 

4.5 Comiat 

Practicar la saviesa dels justos és difícil, doncs exigeix voluntat, integritat i honradesa ("entrar per la porta petita" dels evangelis). Allò que és fàcil és enredar i fer diner sense escrúpols i amb moral desviada. 

L'ètica de Jesús de Natzaret resumeix segles d'enginy bíblic sobre bones pràctiques comercials. El productor i venedor cristià viu amb un cor atent i obert a Déu per merèixer les promeses de la Bona Nova. 

El cristià coneix prou bé els continguts alliçonadors de la Bíblia, reflexiona sobre el seu comportament i articula unes relacions socials coherents amb les Escriptures, l'obra de Jesús i els desitjos de Déu adreçats a la humanitat: pau, llibertat, justícia, benestar i felicitat. 

5.- Els creditors

5.1.- Introducció

5.2.- Els proveïdors de mercaderies

5.3.- El poder de mercat

5.4.- Els proveïdors de diner

5.1.- Introducció

Els creditors són empreses o persones que ens han lliurat mercaderies o diners a crèdit, amb la qual cosa ens hem convertit en persones o empreses endeutades. Quan rebem la mercaderia o el diner estem molt contents, quan hem de pagar o començar-ho a fer vénen els maldecaps i ens envaeix la tristor. Aquest apartat va de comentaris per a millorar les pràctiques comercials i reduir l'endeutament. 

Cal ser prudents i responsables a l'hora de prendre decisions econòmiques, doncs la vida ens ensenya que ni tot ho podríem pagar ni tot ho cobrarem. Les empreses o les persones no són les úniques que apareixen en un més que possible llistat de creditors, la Hisenda Pública i/o la Seguretat Social també els podem tenir en el llistat, sobre tot les empreses amb dificultats econòmics i els autònoms en crisi financera. 

Donada la febre consumista i el gran volum de relacions comercials entre empreses, és habitual tenir creditors i un llistat de deutes pendents de pagament. Sovinteja realitzar gestions per a fer front a incidències de cobraments o pagaments. 

Anar de compres amb alegria és un esport practicat en els nostres dies, com també ho és somniar convertir-se en un empresari exitós utilitzant recursos aliens. És molt fàcil d'imaginar formalitzar una comanda de mercaderia a crèdit per a vendre-la i obtenir un guany, però ja és molt més difícil aconseguir la seva venda i obtenir-ne el rendiment esperat. 

Quan ens endeutem cal pensar sempre que, més tard o més d'hora, ho haurem de pagar. Un comprador cristià comença per pensar-s'ho tres cops abans d'adquirir un producte o fer una comanda i intentar fer negoci amb mercaderies facilitades per un proveïdor. Fer operacions a crèdit exigeix un plus de responsabilitat. Els interessos dels nostres proveïdors són més importants que els nostres interessos. 

Les millors inversions són les que es fan amb recursos propis; la compra excel·lent és la que es paga al comptat; la feina més eficient és la que es realitza amb l'esforç personal. No t'endeutis si vols ser feliç i gaudir de la llibertat, el benestar i la felicitat. La clau de la vida consisteix en viure amb allò que és realment necessari i no endeutar-se. 

5.2.- Els proveïdors de mercaderies

Els fabricants de productes acabats acostumen a tenir com a clients a empreses distribuïdores, de comerç a l'engròs o a la menuda que disposen de punts de venda propers als consumidors. D'altra banda, també tenim una munió d'empreses auxiliars que treballen per a grans empreses industrials, del sector químic i de la construcció, entre d'altres. Les relacions entre empreses genera un allau de contractes de compravenda o de serveis, la gran majoria amb pagament diferit.

En aquest marc de relacions comercials complexes, sovint el creditor o proveïdor rep una demanda del client sol·licitant un ajornament de pagament d'un deute, s'argumenta una dificultat de tresoreria i que consideri la possibilitat d'atorgar un respir a la seva caixa, la qual pateix de manca d'efectiu. Si el proveïdor accedeix, implica que el comprador o client disposa d'un capital - la mercaderia o el producte de la seva venda - sense pagar interessos al seu creditor. Aquest procediment no és ètic si té un caràcter recurrent. S'accentua l'abús i el mal comportament si disposem de més poder de mercat que el proveïdor: pot arribar a ser una evident extorsió. 

Una empresa cristiana procurarà no abusar dels seus proveïdors i no caure en la temptació d'ajornar pagaments dels seus deutes perjudicant als seus creditors. 

A més a més, si tenim una llista de deutes pendents amb els nostres proveïdors de mercaderies i és prou evident que el negoci no funciona gaire bé, l'ètica comercial exigeix aturar la demanda de més mercaderia i informar als creditors de les nostres dificultats econòmiques. Si el teu negoci entra en crisi, procura no sobreviure amb mercaderia que no podràs pagar perquè estàs ofegat de deutes. Un cristià no pot enganyar seguint fent demandes a qui encara no se li ha pagat comandes anteriors. 

Quan estàs a les portes d'una fallida, pregunta't si creus que el proveïdor acceptaria enviar-te la mercaderia si sabés la teva precària situació econòmica. En altres paraules, ¿li vendries quelcom a terminis a un client teu que presenti un estat financer com el que tu tens? -- Segur que no! Quan acumules deutes no és ètic augmentar el llistat de pagaments pendents, sense informar prèviament als teus creditors sobre la crisi del teu negoci. 

Els nostres creditors mereixen consideració i respecte, per això estem moralment obligats a tenir-los informats sobre la marxa de la nostra empresa i hem de procurar no perjudicar els seus interessos. Inclús si tenim la possibilitat de demanar un crèdit a una entitat financera per pagar comandes de mercaderies pendents de pagar, cal fer-ho i d'aquesta manera assumim nosaltres el cost dels interessos. 

En definitiva, cal ser honrat i just en els negocis i aplicar-se els consells del llibre "Proverbis" de la Bíblia, tot un recull de la saviesa de més d'un miler d'anys del poble de Déu. (Veieu, per exemple, a Proverbis: 1:3; 10:7,9; 11:1,3; 14:32; 16:6,8; 20:7; 21:21; i 29:27.) 

5.3.- El poder de mercat

Malgrat els esforços d'Adam Smith i d'altres economistes els mercats entre empreses són imperfectes, com ho era el mercat entre consumidors finals i els venedors, no hi ha equilibri de poders entre empreses compradores i empreses venedores, i els més forts tenen la temptació d'abusar del seu poder. La llibertat de negociació o la independència de les empreses pot esdevenir una quimera quan pel costat dels venedors o dels compradors la balança permet imposar condicions en benefici d'uns i en perjudici d'altres. 

En el sector de l'alimentació, per exemple, pagesos i ramaders formen un sector d'agents econòmics amb milers de productors que han de negociar amb unes poques dotzenes d'empreses distribuïdores; els resultats no són gaire agradables pels primers i els distribuïdors imposen els preus i la resta de condicions als productors, tot un abús de poder de mercat. 

D'altra banda, sectors com el financer, l'energètic i les comunicacions, entre d'altres, funcionen en règim d'oligopoli en molts països, com en el nostre, amb la qual cosa estan en situació de condicionar els seus mercats i perjudicar als compradors, ja siguin empreses o particulars. La temptació de fer diner amb pràctiques de baixa moralitat és molt forta i sovint legal. (Veieu en aquest mateix blog, a la pàgina 4, "La Justícia", comentaris sobre la corrupció i l'abús de poder del profeta Miquees 2:1-2; també podeu consultar a la Bíblia profetes Amós 5:10-12; Ezequiel 34:2-4, 15-16; i 45:9; Sofonies 3:1-5; i Miquees 6:8-12.) 

La asimetria en els mercats és un drama del propi sistema econòmic: la tendència dels agents econòmics no va en la línia d'articular mercats perfectes amb una llibertat real de negociació, sinó que sovint és el mateix empresari que somnia en gestionar un monopoli, i un monopoli és la negació del mercat i de la llibertat. 

El desig d'exercir el poder absolut perdura en el temps i ens exigeix a tots una constat vigilància i lluita en defensa de la llibertat d'empresa i de negociació. Per sort aquesta batalla no està perduda i, poc a poc, s'imposa la raó i el seny en l'activitat econòmica. 

L'ètica econòmica cristiana és contraria al monopoli i partidària de respectar la independència de les empreses, procurant no caure en la temptació d'abusar del poder de mercat i acceptant la llibertat de negociació entre empreses. Cal jugar al "tots hi guanyem".

L'empresa cristiana negocia d'igual a igual, creu en la llibertat com a criteri necessari per a defensar els interessos de tothom i com a instrument vital per a garantir unes relacions econòmiques justes i honrades entre empreses, entre empreses venedores i empreses compradores, tal com també ho vam veure a l'apartat 4 d'aquesta pàgina del blog entre distribuïdors i consumidors o usuaris finals. (Veieu també Gn 30:33 i Jb 8:20).

A més a més de vetllar per la llibertat de l'agent econòmic, aquest pensament i comportament just i honrat és condició necessària per a construir una democràcia i facilitar el benestar i la felicitat. Cal aclarir que estem parlant de la llibertat en el marc de la responsabilitat i la col·laboració en el joc net i d'enfrontament a la corrupció i les males pràctiques. (Veieu Lv 19:35-36; Ez 45:10; i Os 12:8-9). 

La societat del segle XXI exigeix abandonar l'extorsió, els suborns, els regals, el tracte de favor i altres males pràctiques. Els cristians col·laboren amb les autoritats que controlen els mercats per evitar l'abús de poder i el delicte econòmic. El cristià ni compra voluntats ni obliga a acceptar res. 

5.4.- Els proveïdors de diner

"Treballar, estalviar i invertir" Aquests tres conceptes són la clau d'un futur de benestar i felicitat. Necessitem, però, la llibertat. ¿Cal demanar un crèdit? Ull viu! Pot ser una oportunitat o una desgràcia, i perdem la llibertat. Millor evitar el crèdit i no arriscar el nostre futur. Si no el podem tornar, ens passarem un grapat d'anys treballant en quelcom indesitjable per a pagar el deute. A més a més, drames familiars i desgràcies irreparables. 

Gaudir de la llibertat és condició necessària per a proporcionar-nos l'esperança d'un canvi en el nostre futur, un canvi per a millorar les nostres condicions de vida personal i familiar. Un crèdit impagat pot destruir la nostra llibertat, confiança i esperança. Les oportunitats més segures són les que depenen del nostre propi esforç amb l'ajuda dels nostres recursos disponibles. 

Ningú nega la possible utilitat social de les entitats financeres, però no sempre fan un bon servei. La crisi econòmica que hem patit és un exemple, entre altres coses, de les males pràctiques professionals d'alguns directius de bancs i caixes d'estalvis. D'altra banda, les greus conseqüències de la crisi ens permet sospitar d'un excés de poder de mercat en benefici de les entitats financeres. 

Els professionals cristians procuren destacar per les seves bones pràctiques professionals, és a dir, ser íntegres, honrats i donar exemple (2Re 20:3; Jb 1:1,8; 31:6; Tt 1:7-8). La millor inversió és la que no et suposa cap deute pendent. El perfecte llistat de creditors és el que no existeix o el que està totalment cobert pels teus estalvis o reserves econòmiques. 

Les millors finances familiars o del negoci són les que presenten un sa equilibri en el balanç i un tranquil·litzador superàvit: tot un senyal de bona gestió dels comptes familiars i/o de l'empresa. Veieu la "paràbola del comptador de cost" (Lluc 14:28-32), també en aquest mateix blog a la pàgina 9 "L'empresa excel·lent", algunes de les actituds o qualitats professionals dels bons gestors de recursos. 

© Raül Blesa Arcarons