© Raül Blesa Arcarons
2.- Paraules: La Pau, La Justícia, La Llibertat, El Benestar, La Felicitat.
1.- El treball
Després de crear el cel i la Terra; la llum, el dia i la nit; les aigües i el firmament; el mar i els continents, Déu va dedicar-se a crear la vida; en primer lloc, la vegetal i l'animal, i per fi va crear la humanitat -els éssers humans-, aquests darrers fets a la imatge i semblança de Déu. El Creador lliurà a la humanitat el domini sobre els animals domèstics i salvatges, així com el domini sobre la Terra i, entre altres coses, els hi va dir: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la Terra i disposeu dels seus béns" (Gènesi 1:1-31).
A més a més, el Déu Etern prengué l'ésser humà i el posà en el Jardí de l'Edèn a fi de que el conreés i en tingués cura de tots els seus recursos. Tot això va succeir abans de la caiguda, abans de desobeir a Déu i menjar del fruit de l'arbre prohibit, de l'arbre del coneixement del bé i del mal. Per tant, el treball de pagès i ramader és anterior a la caiguda; és a dir, l'activitat laboral és inherent des dels primers dies de la creació de la humanitat (Gènesi 2:1-17).
En qualsevol cas, la manca de pecat no hagués impedit ni el creixement de la població ni el treball. Amb caiguda o sense, l'agricultura i la ramaderia, més altres activitats laborals com el transport o la mineria, haguessin evolucionat de la mateixa manera i, més tard o més d'hora, tant el comerç com els mercats haguessin aparegut. La caiguda va afectar al model de relacions socials entre els grups humans, no va condicionar el treball.
Si no s'hagués pecat menjant de l'arbre prohibit, l'activitat per a obtenir els fruits del treball s'hagués desenvolupat a mesura que els descendents d'Adam i Eva haguessin format societats més i més complexes com a conseqüència del "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la Terra i disposeu dels seus béns".
El procés de crear famílies i altres institucions i organitzacions hagués estat el mateix, però amb un diferencial important sobre aspectes qualitatius de les relacions humanes. En definitiva, tot hagués evolucionat sota el principi de que els augments quantitatius de la població humana provoquen desproporcionats augments qualitatius de problemes de convivència. Segurament, sense la caiguda també tindríem dificultats a l'hora de la distribució dels fruits, però menys.
D'altra banda, podem afirmar que el treball no és cap càstig diví, sinó el desig de Déu de que mitjançant la nostra activitat anem construint vida i societat per la glòria de Déu, amb la qual cosa tenim una altra evidència prou important: el treball laboral és una eina divina per a descobrir i administrar els recursos de la Terra, i tot al servei de la humanitat i de Déu.
En els primers versets del Gènesi, Déu va repetint que "tot era bo", tota la creativitat era bona i Déu va decidir que l'ésser humà seria el seu principal col·laborador en la magistral obra de la Creació. Aquí no hi ha lloc per a seure i viure del treball dels altres, per això va crear el dia de descans, el setè dia.
Sis dies treballant i un de descans. Si Déu va instituir l'activitat laboral va ser perquè considerava que la feina a fer era necessària i prou important per la creació. La va beneir i la va qualificar d'obra bona. A més a més, el descans és posterior al treball; si no hi ha treball no hi ha descans. Un descans que és per a donar les gràcies a Déu dedicant-li la jornada.
D'altra banda, la Bíblia n'és plena de personatges actius i gent d'acció, amb plena dedicació a les seves funcions socials, destaquen els patriarques Abraham i Jacob, en Moisès, la jutgessa Débora, la supervivent Rut, el rei David, els profetes Elies i Isaïes, les heroïnes Judit i Ester, en Nehemies, Jesús de Natzaret, els apòstols Pere i Pau, i la mare i les seguidores de Jesús.
A més dels personatges actius i laboriosos, hi ha relats on l'ocupació o la professió dels protagonistes centra l'atenció del lector, per exemple en las paràboles de Jesús de Natzaret, excel·lents descripcions sobre la vida i costums de l'època.
També alguns versets destaquen per la seva relació amb el món del treball, com en el cas de:
-- Deuteronomi, capítol 24 i versets 14-15, amb un advertiment a l'amo en relació al jornaler pobre: "No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat".
-- Jeremies 22:13, on el profeta Jeremies denuncia el mal comportament del rei Joiaquim que obliga a treballar de franc.
-- Proverbis 3:9-10, afirma que el treball ben fet honra al Senyor i rep la seva recompensa.
-- Proverbis 22:29, diu que el treballador eficient serà premiat.
-- 1ª carta a Timoteu 5:8, on l'apòstol Pau inculca el principi que cal proveir a la família i als empleats.
-- 2ª carta als Tessalonicencs 3:7-12, l'apòstol Pau critica als cristians que abandonen la feina i intenten viure d'almoina, i afirma allò de "Qui no vulgui treballar, que no mengi". L'apòstol Pau pagava els seus viatges mitjançant la fabricació de tendes, cosint pells de cabra, aquest era el seu ofici.
-- Carta de Jaume 2:20-26. L'apòstol Jaume insisteix que cal servir i ajudar al proïsme, la fe exigeix accions solidàries: "Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta."
De fet, tota la Bíblia és una descripció de la molta feina feta pels seus protagonistes. Jehovà es fa un tip de treballar, el que més, al llarg de l'Antic Testament, mentre Jesús de Natzaret i l'Esperit Sant són els més actius del Nou Testament.
Les escriptures honren el treball, per exemple a el llibre Eclesiastès 5:18, s'afirma, entre altres coses, que és convenient "... fruir plenament de tots els treballs que l'home i la dona s'afanya en aquest món ... ja que aquesta és la seva paga". El treball és un do de Déu i és la seva voluntat gaudir del nostre treball i de les nostres obres (Eclesiatès 3:22).
Si per Déu el treball és una necessitat que exigeix la Creació, per a nosaltres els mortals el treball és un dret i una obligació que hem d'acceptar de bon cor i donar gràcies a Déu per l'oportunitat que ens dóna de participar en les tasques que són el resultat de la seva creativitat. És a dir, hem d'aprendre a gaudir de la nostra participació en l'obra de Déu.
El mandat que Déu adreça a Adam és prou clar, ha de tenir cura del Jardí d'Edèn, conrear la terra i fer-ne ús dels animals, i, al llarg dels anys, ell i els seus descendents han de sotmetre la Terra.
D'altra banda, Déu ha creat totes les coses, però solament la bona feina dels humans aconseguirà el fruit desitjat per a aconseguir la plena autosuficiència en tot allò necessari per viure amb dignitat. És a dir, l'abundància promesa per Déu exigeix treballar les coses proveïdes per Ell per a obtenir els productes finals.
D'altra banda, Jesús de Natzaret dignifica el treball i el treballador en molts dels seus missatges, les paràboles utilitzen persones d'oficis diversos per a fer pedagogia del pensament cristià. El sembrador, el pastor o el pescador són oficis que la seva feina és comparable i serveix d'exemple per entendre misteris de l'Antic Testament.
A més a més, per a Jesucrist no hi ha treball menyspreable, totes les feines són dignes de consideració i respectables, per a Ell el "servir als altres" era la clau de la humilitat, la bondat i la generositat, com ho va demostrar rentant els peus dels seus deixebles.
Per finalitzar, i donat que el treball és una institució divina, la nostra societat s'hauria de replantejar alguns problemes actuals i fer un abordatge menys frívol i força responsable sobre l'activitat laboral i l'empresa. Ja n'hi ha prou de considerar l'atur com un acte voluntari, així com retribuir el treball mitjançant salaris insuficients, o menysprear l'empresa i tractar-la com una necessitat indesitjable.
En general, l'activitat econòmica no té bona premsa i rep opinions negatives, els sindicats recullen poc suport i el treball se'l considera una creu. Cal revalorar tant l'activitat econòmica com el treball humà.
© Raül Blesa Arcarons
2.- Paraules
"L'àngel anuncia la Bona Nova als pastors. ... i sobtadament apareix amb l'àngel una allau de veus celestials que lloant a Déu deien: Glòria a Déu en el cel i a la terra pau a la humanitat!" (Lluc 2:13-14)
"L’apòstol Pere s’adreça a Corneli i li diu : "Déu envià la seva Paraula als fills d'Israel mitjançant Jesucrist, Senyor de totes i tots, i va anunciar l'evangeli de la Bona Nova, l'evangeli de la pau per a tothom, jueus i gentils" (Fets 10:36).
"El Regne de Déu no consisteix en menjars i begudes, sinó en justícia, pau i goig en l'Esperit Sant. Perquè aquell qui serveix a Jesucrist, en això agrada a Déu i a la humanitat. Per tant, edifiqueu la pau amb la contribució de tots i totes" (Ro 14:17-19).
Per a un cristià o cristiana la pau fa referència a tres aspectes de la mateixa: a) la pau amb Déu, b) la pau amb un mateix i c) fer la pau amb els altres. Tots ells són objectius de Déu i aspectes clau de la seva voluntat, una pau enfortida per principis bàsics del cristianisme, com l'amor i estimar els enemics, més la compassió, el perdó i ser pacífic.
La nostra pau amb els altres és la voluntat i objectiu de Déu. Els valors citats ens permeten construir societats justes, pacífiques i cohesionades, on sovinteja el compromís de cadascú de nosaltres amb el proïsme.
La pau amb Déu és una qüestió de la nostra fe i confiança en Ell. Cal reconèixer i agrair-li la seva Creació, a més de creure en la resurrecció de Jesucrist, el perdó, la salvació, la vida eterna i el regne de Déu.
Pel que fa a la pau amb un mateix, cal alimentar la nostra bona consciència amb la pràctica de la vida exemplar de Jesús de Natzaret, assumir i realitzar les virtuts de la humilitat, la bondat, la paciència, la tolerància, l'auto domini i la diligència.
2.- La Justícia
"I vindré a jutjar-vos, seré testimoni contra bruixots i adúlters, contra els que jureu en fals, contra els que cometen frau en el salari dels jornalers o contra la vídua i l’orfe, contra els que exploten l'estranger …" (Mal 3:5).
"Ai dels qui pensen fer el mal quan són al llit i pel matí ho fan des del poder. Cobegen propietats i les roben, oprimeixen les famílies i les seves herències!" (Miq 2:1-2)
"Que el dret corri com l'aigua i la justícia com un torrent ..." (Am 5:24)
"Benaurats els qui tenen fam i set de ser justos ..." (Mt 5:6)
Injustícia social, abús de poder, corrupció i impunitat, més la moral desviada i la infidelitat religiosa, tot això ha sovintejat en els temps bíblics.
Justícia, integritat, rectitud, veritat, equitat, ha estat la demanda recurrent del poble de Déu i voluntat del Creador.
Som al davant de dues fams de justícia, la interna i l'externa, la fam que desenvolupa l'espiritualitat i que reivindica la justícia de Déu i la fam que exigeix justícia humana en favor de les víctimes dels poders polítics i econòmics.
Allò que més importa és la justícia de Déu, la justícia per a totes i tots. El cristià i la cristiana han de procurar ser justs en els seus pensaments i comportaments, d'acord als principis i lleis de Déu i seguint l'exemple de Jesús de Natzaret.
La nostra fe en Déu és una fe obligada que implica un compromís amb el proïsme i amb Déu. Un compromís pel comportament just, equitatiu, íntegra i recte envers la veritat i la justícia.
Ens hem d'esforçar en construir un caràcter humà que reuneixi les virtuts citades i que demanda la nostra fam interna. Una fam interna què és la millor alternativa de lluita contra les injustícies socials, la corrupció i l'abús de poder.
3.- La Llibertat
"I Jesús va dir: Si conserveu la meva Paraula, sereu els meus deixebles i coneixereu la veritat, la veritat que us farà lliures” (Jn 8:31-32).
"Aquesta és la voluntat de Déu: Feu el bé mentre feu callar la ignorància dels insensats i, com a lliures, no utilitzeu la llibertat per a fer el mal, i sigueu servents del Senyor" (1Pere 2:15-16).
"El que segueixi la llei perfecta, la de la llibertat, i la compleixi, serà benaurat en tot allò que faci" (Ja 1:25).
"L'Esperit del Senyor és amb mi ... per anunciar la Bona Nova als pobres ... sanar els malalts ... proclamar la llibertat als captius .. i als oprimits ... i predicar l'any de Gràcia" (Llc 4:18).
En els primers llibres de la Bíblia, Déu allibera el seu poble de l'esclavatge d'Egipte. La nació d'Israel rep la llei del Creador i mentre escoltin la seva Paraula i la compleixin, seran beneficiaris de la llibertat i la prosperitat en la terra promesa. Els hi cal fer el bé i abstenir-se del mal.
Amb Jesús de Natzaret apareix la proposta d'un nou pacte entre Déu i el seu poble: La llei perfecte, la llei de la llibertat; una llibertat que ens farà lliures mitjançant la veritat de la seva Paraula.
El nostre coneixement de Déu, revelat per Jesús, és allò que ens allibera gràcies a que sabem la voluntat del Creador. A més, adquirint el pensament de Jesús i adoptant el seu comportament, trobarem la llibertat.
Jesucrist va guanyar la batalla contra el mal, i Ell ens proporciona la força i l'autoritat per vèncer la nostra corrupció i la maldat del món. En la lluita entre el bé i el mal, nosaltres tenim l'oportunitat de construir el Regne del Bé mitjançant Jesucrist, i gaudir de la llibertat un cop alliberats del pecat i de la corrupció.
"Aquesta és la voluntat de Déu: Feu el bé mentre feu callar la ignorància dels insensats i, com a lliures, no utilitzeu la llibertat per a fer el mal, i sigueu servents del Senyor" (1Pere 2:15-16).
"El que segueixi la llei perfecta, la de la llibertat, i la compleixi, serà benaurat en tot allò que faci" (Ja 1:25).
"L'Esperit del Senyor és amb mi ... per anunciar la Bona Nova als pobres ... sanar els malalts ... proclamar la llibertat als captius .. i als oprimits ... i predicar l'any de Gràcia" (Llc 4:18).
En els primers llibres de la Bíblia, Déu allibera el seu poble de l'esclavatge d'Egipte. La nació d'Israel rep la llei del Creador i mentre escoltin la seva Paraula i la compleixin, seran beneficiaris de la llibertat i la prosperitat en la terra promesa. Els hi cal fer el bé i abstenir-se del mal.
Amb Jesús de Natzaret apareix la proposta d'un nou pacte entre Déu i el seu poble: La llei perfecte, la llei de la llibertat; una llibertat que ens farà lliures mitjançant la veritat de la seva Paraula.
El nostre coneixement de Déu, revelat per Jesús, és allò que ens allibera gràcies a que sabem la voluntat del Creador. A més, adquirint el pensament de Jesús i adoptant el seu comportament, trobarem la llibertat.
Jesucrist va guanyar la batalla contra el mal, i Ell ens proporciona la força i l'autoritat per vèncer la nostra corrupció i la maldat del món. En la lluita entre el bé i el mal, nosaltres tenim l'oportunitat de construir el Regne del Bé mitjançant Jesucrist, i gaudir de la llibertat un cop alliberats del pecat i de la corrupció.
4.- El Benestar
"¿On és l'ésser humà temerós de Déu? El Senyor l’instruirà sobre el camí a seguir, tindrà una vida benestant i els seus descendents posseiran la Terra, i gaudiran dels seus fruits" (Sl 25:12-13).
"El Senyor és el meu pastor ... res no em mancarà. Em farà reposar en deliciosos pasturatges ... i viuré a la casa del Senyor la resta dels meus dies" (Sl 23:1-6).
"Jehovà et concedirà sobreabundància de béns … en el fruit del teu bestiar i en el fruit de les teves collites" (Dt 28:11).
"Honra al Senyor amb els teus béns i amb les primícies dels teus fruits, i els graners s'ompliran d’abundància i vessaran de most les tines" (Pr 3:9-10).
Déu garanteix l'abundància, la prosperitat i el benestar al seu poble d'Israel, a canvi de la fidelitat i compliment de les Lleis del Creador. Però al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, van sovintejar la infidelitat i la corrupció, així com les injustícies. El poble de Déu era víctima de la cobdícia humana, de l'abús de poder i la maldat de les oligarquies.
Per fer front a la desobediència i el pecat, Déu envià el seu Fill a rescatar a la humanitat i, amb el seu sacrifici a la creu, s’iniciava un nou pacte que implicava el perdó, la salvació, el Regne de Déu i la vida eterna, tot a canvi de que els seus seguidors o deixebles s'esforcessin en agradar a Déu i procuressin seguir l'exemple de Jesucrist, a més de formar part d'una comunitat de creients, servir el proïsme i col·laborar en anunciar la Bona Nova de l'evangeli.
Déu estima el seu poble malgrat la seva recurrent infidelitat, Ell no els abandona mai, els hi perdona els seus pecats un cop sí i un altre també, la misericòrdia del Creador és infinita i el seu amor és inabastable i etern, per tot això desitja el benestar dels creients.
5.- La Felicitat
"Les benaurances. Feliços els pobres en l'esperit perquè d'ells és el Regne del Cel … Feliços els afligits ... Feliços els humils … Feliços els justs … els compassius … els nets de cor ..." (Mt 5:3-11).
"Déu t'escoltarà. Reconcilia’t amb el Pare, fes-hi les paus amb Ell i et vindrà la felicitat" (Job 22:21).
"El futur retorn a Sió. Els perdonats per Jehovà tornaran a Sió plens de joia, cantant amb goig i alegria, tot fugint de les penes i la tristor" (Isa 35:10).
"Que Déu us ompli a totes i a tots de joia i pau exercint la fe, i que l'Esperit Sant us proporcioni molta esperança" (Ro 15:13).
"Canteu amb alegria a Déu ... Serviu-lo amb joia. Presenteu-li les vostres lloances amb goig" (Sl 100:1-2).
La felicitat de buscar a Déu i de procurar pensar i comportar-se com Jesús de Natzaret, amb humilitat, compassió, justícia, bondat i pacíficament. La felicitat de tractar al proïsme respectuosament i reconèixer la seva dignitat i drets.
L'alegria de tenir a Déu com amic, compartint amb Ell els aspectes importants de la vida, escoltant la seva Paraula i pregant. Observar amb goig el seu amor per nosaltres i pel nostre món, així com la nostra satisfacció pel seu Regne. La joia que ens proporciona el que ens hagi anomenat fills d'Ell a tota la humanitat i posi al nostre abast el perdó, la salvació i la vida eterna.
El goig de conèixer a Déu, de saber tot el que ha creat, tant allò que és immaterial com allò que és material, tant la vida com la nostra felicitat, la fe i l'esperança per a tots i totes, més la caritat i la pietat. Moltes gràcies, Senyor, Déu nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel seu comentari.