Pàgina 8 El treballador eficient

© Raül Blesa Arcarons 

El treballador eficient 

1. Introducció 

2. L'Esperit Sant 

3. La unció 

4. La paràbola dels talents 

5. Dos comportaments i una societat 

6. Responsabilitat i fidelitat 

7. Els dons laborals i la eficiència 

8. La col·laboració humana en la Creació 

9. El deure de fer-ho i l'oportunitat desitjada 

1. Introducció

"Senyor, Déu meu, que heu decidit la meva vocació per tal d'utilitzar-la com a camí per a guanyar-me el cel; concediu-me, us ho prego, que sàpiga servir-me de les qualitats que m'heu donat, de manera que sigui útil i beneficiós per els altres, fent-los millors i trobi en aquesta tasca i ofici la meva felicitat ara i després. Vos que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén" (Pregària adaptada d'uns exercicis espirituals de l'any 1954 a la Parròquia de Sant Pere de les Puelles, Barcelona) 

Amb aquesta pregària intento introduir el tema dels "dons" rebuts per la gràcia de Deu, dons aplicats a les activitats laborals i que són objecte d'una lliçó de Jesús de Natzaret en el seu relat anomenat "la paràbola dels talents". El cristianisme afirma que Déu, a través de l'Esperit Sant, i mitjançant el procediment de la unció, proporciona als éssers humans unes habilitats o capacitats, anomenades dons, que ens permeten, si lliurament volem utilitzar-los, participar en l'obra divina de la Creació. 

L'activitat laboral és anterior a la caiguda, Adam i Eva eren pagesos i ramaders abans de la seva infidelitat, i havien rebut la missió de desenvolupar la seva tasca i ofici amb l'objectiu de gaudir, ells i els seus descendents, de la abundància que proporciona la terra i el bestiar si treballem amb eficiència i d'acord a la voluntat manifestada pel Creador. 

Avui dia és habitual aplicar la paraula "do" a músics, pintors i artistes de les arts en general. No és corrent escoltar que un pescador o un fuster tenen un do; encara menys aplicar aquest concepte a una administrativa o executiva d'una empresa. Però podem no estar-hi d'acord, i acceptar que un cuiner o una metgessa poden estar tan satisfets i contents dels resultats del seu ofici com ho pot estar un compositor de música o una cantant. Tots tenim el dret natural a gaudir de la felicitat i podem creure que la nostra activitat laboral podria perfectament facilitar aquesta felicitat gràcies a la utilització dels dons rebuts per la gràcia de Déu. 

2. L'Esperit Sant

L'Esperit Sant té la funció i el poder de capacitar els humans, pot proporcionar qualsevol habilitat laboral, ens omple de coneixements i així poder col·laborar amb Déu en la seva obra de la creació. L'Esperit de Déu inspirà les habilitats del profeta Moisès i del rei David, a més les d'altres profetes i personatges de la Bíblia. L'Esperit de Déu és l'Esperit Sant, és a dir, la seva força que mou els humans a realitzar i materialitzar els propòsits del Senyor. Ens revela la voluntat de Déu i ens guia pel camí correcte. 

3. La unció 

Untar a les persones amb oli era quelcom habitual durant l'època de l'Antic i del Nou Testament, tenia diverses funcions o finalitats sanadores i protectores, també per mostrar hospitalitat i cortesia, a més de proporcionar un reconeixement d'autoritat i poder. El profeta Samuel, per exemple, va ungir els reis Saül i David, amb la qual cosa els coronava amb el vist-i-plau de Déu. D'altra banda, el judaisme aplicava oli a les coses santes com, per exemple, les situades o utilitzades en el temple o llocs sagrats. 

Quan Jesús de Natzaret parlava d'aquesta pràctica, li donava una intenció espiritual, tota una simbologia relacionada amb el Creador. El mateix Jesús havia estat ungit, però no pas amb oli sinó per obra de la intervenció de l'Esperit Sant. Els cristians reben la unció, mitjançant el baptisme, de part de l'Esperit Sant, amb la qual cosa inicien el camí de la salvació i la vida eterna gràcies als dons rebuts i la pràctica de les actituds i comportaments adequats seguint l'exemple i lliçons de Jesucrist. 

4. La paràbola dels talents ( Evangeli de Mateu, capítol 25, versets 14 al 30) 

Permeteu-me que faci un resum de la paràbola utilitzant un vocabulari més actual. La paràbola ens parla d'un home que divideix el seu patrimoni en tres parts, cada una de les tres parts té un valor diferent i està formada per recursos productius (terres de conreu, bestiar, eines de treball, vehicles de transport, xarxa comercial, diners, etcètera). 

L'home ha de fer un llarg viatge i responsabilitza de la gestió d'aquests recursos a tres dels seus empleats, a cada un d'ells li lliura una de les parts, d'acord a la seva capacitat i responsabilitat en el treball. Dos d'aquests empleats treballen de valent i aconsegueixen uns bons resultats gràcies a la feina feta, el tercer ha fet el mandra i presenta un balanç negatiu quan torna el seu patró. Els primers seran premiats i promocionats, mentre aquest darrer serà penalitzat. 

Cal afegir que "talent" no era cap moneda, sinó una mesura de volum, principalment de volum de plata o d'or. Òbviament, el talent tenia un valor monetari d'acord a determinats preus de la plata o l'or a cada territori nacional del Pròxim Orient, i segurament d'altres indrets. En el cas de la paràbola dels talents, aquests representen un volum de recursos productius amb un valor monetari d'acord al preu de l'or i la plata a Judea o Samària. 

Avui dia el "talent" té un significat de capacitat o habilitat aplicada a solucionar problemes econòmics o d'una altra naturalesa. Ignoro si aquest canvi de significat, de mesura de volum patrimonial a volum d'enginy humà, ha estat una conseqüència de la paràbola de Jesús, en qualsevol cas, benvingut sigui aquest canvi. 

Crec que ara el lector pot llegir la paràbola a l'evangeli de Mateu, capítol 25, versets del 14 al 30. És una de les lliçons més encertades de Jesús de Natzaret. A més, en qualsevol cas, deixa molt clar que el treball no és cap càstig de Déu derivat de la infidelitat d'Adam i Eva, tot el contrari, presenta un exemple evident de col·laboració humana amb Déu. 

5. Dos comportaments i una societat 

Torre Guerrero (2009) en el seu text "Las paráboles que narró Jesús" analitza el judaisme i la societat jueva de l'època de Jesús i considera que la població vivia ressentida i amb por, destacant per la seva passivitat i manca de creativitat social, d'aquí l'actitud i el comportament de l'empleat mandrós, el qual decideix amagar els recursos per por a perdre'ls. La baixa qualitat de les institucions i de les seves lleis crea un mar asfixiant de legalismes que paralitza l'activitat del personatge de la paràbola que decideix no arriscar-se i no fer res. 

Però, per un altre costat, els dos empleats laboriosos reaccionen amb optimisme i mobilitzen els recursos malgrat les dificultats. L'amo, que representa Déu, fa elogis a aquells que practiquen la creativitat i reaccionen positivament. La paràbola dels talents és una censura a la inactivitat i una defensa i enaltiment de la laboriositat i creativitat en el treball. 

6. Responsabilitat i fidelitat 

L'autor Macarthur, John (2015), considera que els dos empleats laboriosos de la paràbola destaquen per la seva responsabilitat i fidelitat, i ens aconsella a seguir treballant de ferm mentre esperem el retorn de Crist. La planificació i la prudència són unes altres dues qualitats i característiques dels empleats actius de la paràbola. Hem de procurar estar sempre ocupats i atents. A cada empleat se li lliura recursos productius d'acord al seu caràcter i capacitat.

Crec que podem interpretar que al més hàbil i de més confiança se li adjudica la responsabilitat sobre la major part del patrimoni. Dos d'ells ho van fer prou bé i van demostrar la seva capacitat i força activitat. Van treballar de valent i amb èxit a l'hora d'invertir i negociar, pagar salaris i produir béns de consum. 

Però el tercer, el mandrós, no va aconseguir cap bon resultat. No va fer els deures i, per tant, no va obtenir cap guany ni benestar per ningú. Com que no va mobilitzar els recursos, ningú va obtenir cap salari, ni tampoc cap família va poder sobreviure gràcies a consumir la producció de béns que hauria generat. 

D'altra banda, podem afirmar que l'amo va ser generós i va premiar als dos empleats fidels pel seu treball, augmentant el seu volum de responsabilitat. L'empleat sense ètica en el treball va ser castigat i va perdre la confiança i el reconeixement del seu patró. 

Sembla que el missatge és clar: Si no utilitzes els dons que has rebut de Déu, els acabes perdent. La qüestió del què passa quan utilitzes els dons per a fer el mal és tema d'una altra paràbola. 

7. Els dons laborals i la eficiència

R.T.Kendall (2005) dóna un pas més i elabora un discurs on la unció té un paper important en l'activitat humana de caràcter laboral. En el marc de la paràbola dels talents relaciona la responsabilitat, la integritat, la fidelitat, el treball i la productivitat amb la unció. Per a aquest autor, el talent fa referència a la mesura de la responsabilitat de cadascú per a utilitzar una habilitat que Déu ja li ha donat per gràcia comuna, i afirma que la responsabilitat més la capacitat és igual a la unció. 

En altres paraules, i tal com jo interpreto la seva proposta, Déu proporciona a tots i a totes una gràcia, mitjançant la qual ens adjudica una capacitat o habilitat per a treballar de manera productiva. Allò que seria variable és el nivell o volum de responsabilitat. Considero, però, que el problema seria esbrinar el contingut de la unció, és a dir, el do que hem rebut per la gràcia de Déu. En qualsevol cas, i d'acord al sermó de la muntanya de Jesús de Natzaret, caldria utilitzar el do amb humilitat i compassió, i amb la intenció de ser justos i pacífics, a més de procurar ser nets de cor, la qual cosa no és gens fàcil. 

A més a més, crec que hauríem de ser lliures d'utilitzar o no aquests dons, puix Déu ens ha fet lliures perquè ens estima, i admetre que nosaltres no som els propietaris del do. La gràcia i el do són del Senyor, enviats a través de l'Esperit Sant. 

És obvi que en el relat de la paràbola dels talents, dos dels empleats decideixen acceptar la responsabilitat i aplicar els dons rebuts, un altre empleat decideix rebutjar la unció i el seu contingut, dedicant-se a seure i a esperar el retorn de l'amo. 

La paràbola dels talents és un elogi a la cultura de l'esforç, a més permet fer una introducció tant a la gràcia i dons del Senyor com a una de les funcions de l'Esperit Sant: la unció i el repartiment de dons. El missatge és molt clar: cal acceptar la unció, ser actius i assumir les nostres responsabilitats si volem ser uns treballadors eficients. 

8. La col·laboració humana en la Creació 

Ens preguntem el per què hem de ser actius, responsables, productius, planificadors, ... La temptació a ser un mandrós és molt forta, ens estalviem feina en el present i en el futur. La Bíblia n'és plena de personatges dedicats a treballar de valent, com els profetes, per exemple. 

Els profetes de l'Antic Testament es van dedicar, entre d'altres coses, a denunciar les injustícies humanes; molts d'ells parlen de la justícia de Déu i de la injustícia, la corrupció i l'abús de poder de les autoritats. Altres personatges de la Bíblia fan, senzillament, activitats que beneficien al proïsme. De fet, es limiten a col·laborar per a portar a terme els objectius de la creació de Déu. No cal ser sacerdot o funcionari d'un temple o organització religiosa per assumir la unció, ser responsable i participar en l'obra de Déu, qualsevol humà ho pot fer. 

Dos dels empleats de la paràbola dels talents realitzen una tasca laboral que crea coses útils i necessàries per a viure, allò que classifiquem com a productes socialment útils i necessaris. La col·laboració amb Déu és prou evident. La Creació continua d'aquesta manera, amb la responsabilitat, la fidelitat, la capacitat i el treball de totes i tots. 

Hi ha altres paràboles de Jesús de Natzaret que ens permeten parlar d'aquesta col·laboració entre Déu i els humans. Per exemple, la paràbola del Sembrador (Lluc 8:5-8; Marc 4:3-9; Mateu 13:3-9), ens alliçona sobre la nostra probabilitat de convertir-nos en col·laborador i participar en la Creació. A més, aquesta paràbola ens invita a reflexionar sobre el fruit que podem donar. 

Pel meu gust la paràbola més encantadora és la del "Llevat" (Lluc 13:20-21; Mateu 13:33), on una dona, d'ofici fornera, amb molta humilitat i pacient col·laboració i participació, va elaborant la massa que es convertirà en el pa nostre de cada dia que simbolitza, segons el meu parer, l'aliment espiritual que rebem de Déu. 

9. El deure de fer-ho i l'oportunitat desitjada 

Òbviament, podem rebutjar la unció o utilitzar el do per a fer el mal i en lloc de produir coses útils i necessàries per als altres, ens dediquem a realitzar comportaments perversos. La carn és feble i les temptacions sovintegen. Per sort, però, la majoria dels humans participa activament i no perd l'oportunitat desitjada de tot cor de participar en l'obra del Creador i construir entre tots el Regne de Déu, la justícia del Creador tant en la Terra com en el Cel. És un deure i una oportunitat per a tots i totes. Molts han considerat que era un deure fer-ho i altres ho han assumit lliurament, doncs, és la millor opció per canalitzar l'activitat humana. 

Si fem una ullada a la història de la humanitat dels darrers 20 segles, podem parlar del miracle del cristianisme i de la participació dels que han contribuït a construir un món millor i fent camí envers el Regne de Déu, siguin cristians o no, creients o no. De fet, la responsabilitat, la capacitat, la integritat, l'optimisme, la activitat i el treball i altres qualitats positives no tenen fronteres. En matèria de llibertat, igualtat, solidaritat, justícia i progrés s'ha fet un bon salt. 

© Raül Blesa Arcarons