Estimar i perdonar

Estimar i perdonar són dues paraules màgiques, i la seva màgia consisteix en que ens permeten oferir la pau de Déu. Estimar ens proporciona lligams de goig i alegria de viure, una bona raó per a existir. Perdonar ens proporciona la satisfacció d'haver pogut realitzar una bona acció. Més informació a la pàgina 11

La paràbola de la perla (Mateu 13:45-46)

Aquesta paràbola ens situa en el cas d'una persona "pobre d'esperit" i, per tant, un buscador de Déu. A la fi d'una intensiva recerca, entra en contacta personal i íntim amb el Creador i descobreix la perla de gran valor: el Regne del cel. Succeeix, però ...  Aneu a la Pàgina 10 "El Regne de Déu", apartat 3.

Fe i obres

Per a un cristià tenir fe en Déu és creure i confiar en ell. La fe implica la lliure voluntat de dependre del Creador. Jesús de Natzaret ens ofereix el perdó, la salvació i la vida eterna en el Regne de Déu, no solament cal creure en tot això, també cal confiar que és cert i en podrem gaudir. Informació a la pàgina 13 "Fe i obres".

La humilitat

El cristianisme considera la humilitat com una virtut que ens allunya de l'excessiva estima d'un mateix; és bo tenir autoestima, però sempre en el marc de la modèstia davant del proïsme i de la submissió davant de Déu.  Més informació a la pàgina 12

L'empresa excel·lent

En el llibre "Gènesi" de la Bíblia podem comprovar que tant el treball com l'empresa són institucions divines creades abans de la caiguda o acte de desobediència d'Adam i Eva. I Déu continua vetllant per garantir la seva existència i millora per a proveir, cobrir necessitats i proporcionar benestar a tothom, sempre amb la l'esforç i la complicitat dels humans. Tenim tres paràboles de Jesús de Natzaret que ens poden il·lustrar sobre l'empresa i el pensament cristià. Més informació a la pàgina 9.

La paràbola del jutge injust i la vídua

Aquesta paràbola té dos protagonistes: una vídua que reclama justícia i un jutge amb poques ganes de fer-la. El jutge era un poca-solta amoral i la vídua, com altres vídues que apareixen en els evangelis, era una víctima més d'una societat cruel amb les dones i altres col·lectius. Més informació a la pàgina 13 "Fe i obres", apartat 2.

La paràbola dels treballadors de la vinya

El protagonista de la paràbola és un propietari de terres de conreu que contracta jornalers per a la tasca de collir els fruits de les seves vinyes. A primera hora del matí contracta un grup de treballadors i a cada un d'ells els hi ofereix un denari de sou per un dia de feina. A mig mati, a primera hora de la tarda i a mitja tarda contracta altres grups d'homes i els hi diu que a cada un dels jornalers els hi pagarà un sou just. Més informació a la pàgina 9, "L'empresa excel·lent", apartat 3. 

La paràbola dels talents

Aquesta paràbola ens parla d'un home que divideix el seu patrimoni en tres parts, cada una de les tres parts té un valor diferent i està formada per recursos productius (terres de conreu, bestiar, eines de treball, .... Més informació a l'apartat 8.4, pàgina 8, "El treballador eficient".

La paràbola dels dos deutors (Lluc 7:41-48)

Amb aquesta paràbola Jesús vol demostrar la relació que hi ha entre l'agraïment, el perdó i l'estimació. Jesús ens diu que si la dona del relat manifesta tant d'amor és perquè li han estat perdonats els seus greus pecats, i ho expressa amb el seu agraïment omplint d'atencions a Jesús. El discurs cal situar-lo en el context d'un dinar a casa d'un fariseu, on la dona s'hi presenta amb un perfum, renta els peus de Jesús amb les seves llàgrimes, els eixuga amb els seus cabells i els ungeix amb el perfum. Més informació a la pàgina 11, "Estimar i perdonar", apartat 4.

La paràbola del convidat petulant (Lluc 14:7-14)

L'evangelista Lluc ens parla de moltes experiències de Jesús de Natzaret al llarg dels seus tres anys de predicar la Bona Nova. Una de les més conegudes tracta d'un advertiment als convidats a un dinar a casa d'un personatge notable, advertiment sintetitzat en la frase: "Tot aquell que s'enlaire a si mateix serà humiliat i el qui s'humilia serà enlairat". Més informació a la pàgina 12 "La humilitat", apartat 3.

El treballador eficient

L'activitat laboral és anterior a la caiguda, Adam i Eva eren pagesos i ramaders abans de la seva infidelitat, i havien rebut la missió de desenvolupar la seva tasca i ofici amb l'objectiu de gaudir, ells i els seus descendents, de la abundància que proporciona la terra i el bestià si treballem amb eficiència i d'acord a la voluntat manifestada pel Creador. Més informació a la pàgina 8.

Els últims seran els primers

En el Nou Testament tenim moltes evidències de la importància de ser humil i practicar la modèstia ... Veieu la informació a l'apartat 4 de la pàgina 12 "La humilitat".

El Regne de Déu

El Regne de Déu és el gran repte del Creador, la Casa Gran que Déu ens ofereix a totes i a tots, una llar d'acollida on gaudirem del goig de tornar al Pare i viure feliçment la pau eterna. Un repte per a tothom, doncs, part de la seva construcció depèn de la nostra fe i dedicació. Més informació a la pàgina 10.

La paràbola del fill pròdig

Aquesta és la paràbola més discutida i objecte de dubtes de totes les paràboles de Jesús de Natzaret. La raó és que l'amor que el pare demostra pel seu fill perdut i pecador, és de difícil enteniment i comprensió pels humans: massa estimació per un fill que no s'ho mereix, a criteri de molts. Siguem sincers, els humans som incapaços d'estimar tant. Més informació a l'apartat 3 de la pàgina 11 "Estimar i perdonar".

La paràbola del comptador de cost

Aquesta paràbola fa un discurs centrat en algunes qualitats presents a tota empresa: la planificació, l'anàlisi del procediment a seguir i el càlcul del cost. Per a Jesús és aconsellable, convenient i necessari calcular el cost d'una decisió important, ... Aneu a la pàgina 9 "L'empresa excel·lent", apartat 2.

La paràbola del gra de mostassa

A l'evangeli de Mateu llegim que Jesús afirmava que podem comparar el "Regne del cel" amb un gra de mostassa que alguna persona va sembrar. L'evangeli continua dient que la llavor de mostassa, malgrat ser la més petita de totes les llavors, creix i creix fins a fer-se la més gran de les hortalisses; tan gran com un arbre amb branques que proporcionen aixopluc als ocells. És a dir, el "Regne del cel" és un refugi, una llar que el Senyor ha creat per les seves filles i els seus fills. Més informació a la Pàgina 10 "El Regne de Déu", apartat 2 "La paràbola del gra de mostassa".

La paràbola del bon samarità

La imatge del bon samarità és universal, és la representació de la bondat del voluntariat social, de les persones sempre disposades a ajudar ... A més a més, en el cas que ens ocupa, els dos protagonistes de la paràbola eren enemics ... Més informació a la pàgina 11: Estimar i perdonar, apartat 2. 

La paràbola de l'home superbiós i de l'home humil

Aquesta paràbola és més coneguda amb el nom de "el fariseu i el publicà". També se la coneix sota la denominació de "els dos homes que preguen". Amb la seva exposició, en Jesús de Natzaret intentava convèncer a un grup de gent que la supèrbia, entesa com a ostentació de la pròpia superioritat i menyspreu pels altres, ... Més informació a la pàgina 12: "La humilitat", apartat 2.