Pàgina 4 La Justícia

© Raül Blesa Arcarons 

1.- La Justícia

2.- Paraules: La Sal de la Terra, La Llum del Món, La virtut de la diligència, La necessitat d'autodomini, i El coneixement sobre Déu. 

1.- La Justícia

Llegint la Bíblia observem que la justícia és un clam del poble d'Israel, una demanda permanent que sovinteja en els llibres dels profetes i d'altres com Salms o Proverbis, així com en llibres del Nou Testament. Una demanda de justícia en format de denúncia o reclamació davant dels greuges i abús de poder de les autoritats, o comportaments de moral desviada de les classes socials benestants. La imatge que proporciona la lectura de la Bíblia és la de que el poble d'Israel patia injustícies i corrupció. 

La paraula "justícia" té dos significats, el primer ens diu que "justícia" implica un comportament en conformitat a una norma; el segon vol dir que "justícia" significa eficiència de la norma en fer possible les relacions entre persones. En el primer cas, jutgem el comportament humà, si és conforme o no a la llei. En el segon cas, jutgem la capacitat de la llei o conjunt de lleis de facilitar una convivència acceptable en el si de la comunitat humana. 

Si tenim en compta aquest dos significats de "justícia" podríem afirmar que, d'acord amb els continguts de no pocs llibres de la Bíblia, el poble de Déu era víctima de la manca de comportament virtuós dels poders polítics i econòmics, i, a més a més, és evident que ni les lleis de Moisès ni la legislació posterior van poder evitar l'abús de poder. 

En qualsevol cas, les societats de l'Edat Antiga no brillaven pel seu culte a la justícia, no cal més que fer una ullada a la història, sobretot si intentem relacionar la justícia amb la llibertat o la pau. Hi ha una relació directa i evident entre injustícia i violència. La guerra i la violència social formaven part de la identitat de l'època i tot en el marc d'una tirania que fomentava les discriminacions i les desigualtats. 

En el cas dels textos de la Bíblia, el context de la denúncia per la manca de justícia pot presentar diverses formes. En primer lloc tenim les queixes o demandes de justícia social, que impliquen una reparació de greuges a favor de les víctimes amb insuficients recursos per cobrir les seves necessitats bàsiques. 

En aquest cas tenim els profetes i altres exigint atencions a favor de les vídues, els orfes, els pobres, els malalts, els discapacitats, els estrangers i altres col·lectius que demanden solidaritat. Per exemple: 

--Profeta Malaquies (s. V a. C.) 3:5 

"El Senyor us diu: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré els qui practiquen la bruixeria, els adúlters, els perjurs, els qui defrauden o roben el sou dels jornalers, els qui oprimeixen vídues i orfes, o maltracten els forasters, sense tenir cap por de mi." 

Veieu també: Profeta Isaïes (s. VIII a. C.) 10:1-3. Profeta Zacaries (ss. VI i V a. C.) 7:8-12. Salms 10:17-18; i 146:5-9. Proverbis 14:31-34 Evangeli de Mateu 25:31-46. Evangeli de Lluc6: 20-26. 

En segon lloc, la reclamació o el clam cal situar-lo en l'ampli món de la corrupció i abús de poder per part de les autoritats que, amb les seves males pràctiques, i en l'ús afegit de la mentida i la hipocresia, causen danys en els drets i els interessos de la població en general. Per exemple: 

--Profeta Miquees (s. VIII a. C.) 2:1-2 

"Ai qui des del llit estant, 

planeja la maldat i fer el mal; 

i en fer-se clar, ho realitza, 

abusant del poder 

que té a les seves mans! 

Si desitja camps, els roba; 

si vol cases, les pren; 

oprimeix l'home 

i la seva família, 

i els hi roba el patrimoni." 

Veieu també: Profeta Amós (s. VIII a. C.) 5:10-12. Profeta Miquees (s. VIII a. C.) 6:8-12. Profeta Sofonies (s. VII a. C.) 3:1-5. Profeta Ezequiel (ss. VI i V a. C.) 34: 2-4; 34:15-16; i 45:9. Salms 82:1-4. Proverbis 11:1-6; i 17:23. 

En tercer lloc, la queixa esdevé una lamentació per l'abandonament de la moral tradicional acompanyada de l'oblit del pacte amb Déu que protegia el poble d'Israel. En altres paraules, la moral lleugera i totalment desviada dels pobles idòlatres, adoptada per les autoritats o per un segment del poble d'Israel, facilitava la injustícia i la corrupció. 

Aquí la denúncia centra l'interès del lector en la infidelitat envers Déu, i com un element que permet la total impunitat a l'hora d'exercir l'abús de poder. Exemple: 

--Profeta Amós (s. VIII a. C.) 3:14-15. 

"El dia que passi comptes 

per les infidelitats d'Israel, 

també cauran per terra 

els altars de Betel. 

Destruiré les cases d'hivern, 

les residències d'estiu, 

les mansions d'ivori 

i els grans palaus! 

Ho diu el Senyor." 

Veieu també: Profeta Osees (s. VIII a. C.) 10:12-13. Profeta Miquees (s. VIII a. C.) 3:9-12. Profeta Jeremies (ss. VII i VI a. C.) 7:8-10. Evangeli de Mateu 23:23. Carta als Romans de l'apòstol Pau 1:21-25; i 1:28-32. 

Resumint, les lleis fracassen i no poden evitar ni la injustícia ni la corrupció ni la infidelitat, i, al mateix temps, corregir el mal comportament de polítics, funcionaris, rics, etcètera. Tota una lliçó històrica. 

La justícia i el dret són temes recurrents a la Bíblia, precisament perquè sovinteja la violació de la llei. L'ésser humà té tendència a fer el bé, la bondat forma part de la seva naturalesa, però també la maldat hi és present. La humanitat intenta controlar els poders econòmics i polítics amb l'objectiu d'evitar-ne l'abús. 

La Bíblia és un exemple clar de la facilitat en que l'ésser humà cau en els pecats de la cobdícia o l'avarícia, de la supèrbia i l'enveja, malgrat l'intens discurs bíblic de la humilitat, la compassió, la generositat, la temprança i la caritat. 

Pecar és faltar contra la llei de Déu. Hi ha pecats de poc abast com la gola i la peresa perquè les seves conseqüències negatives afecten solament al mateix pecador i a un nombre reduït de persones que l'envolten, però pecats com la cobdícia i la supèrbia poden afectar a amplis col·lectius. 

Quan les autoritats abusen del poder i practiquen la injustícia i la corrupció, el nombre de víctimes per la seva manca de virtuts pot ser molt nombrós i contaminant, doncs a poc a poc el seu mal comportament s'estén entre el funcionariat, la classe política i les classes socials benestants. Quan això succeeix, assistim a una generalització de la injustícia i la corrupció. 

Al llarg dels segles de l'Edat Antiga, la manca de justícia i la tirania eren aspectes inherents i totalment integrats en el propi sistema polític i econòmic, i la societat en general patia les conseqüències negatives de las males pràctiques de les classes socials que ostentaven el poder. 

En temps de Jesús de Natzaret, la situació política, econòmica i social d'Israel no es diferenciava de la d'altres províncies de l'imperi romà: el sistema negava, en general, els valors ètics que configuren la vida i la convivència humana, i, en particular, a Palestina, amb un rebuig per part de les autoritats romanes del Déu de la Bíblia i les seves lleis. 

Els profetes denunciaven el desig d'adquirir i acumular riqueses i poder, així com l'ostentació de superioritat i el menyspreu envers les classes socials amb oficis manuals: menestrals i pagesos; a més de menystenir a col·lectius com els esclaus, vídues, orfes, malalts, discapacitats, estrangers, i d'altres grups vulnerables i necessitats d'ajuda per la seva manca de recursos i consideració social. 

Pel cristianisme, la justícia és una virtut que hauria d'implicar honestedat i, en general, un comportament farcit d'integritat o rectitud. A més a més, allò que és just hauria de mostrar-se en harmonia amb els manaments de Déu i el pensament de Jesucrist. 

En altres paraules, pels cristians Déu és la norma i la seva voluntat defineix el comportament just. Per tant, un cristià és just si compleix les seves obligacions, practica la fe obedient, és honrat i no en fa ús ni de la immoralitat ni de la mala conducta. 

Els humans, però, en lloc d'adequar la seva justícia a la norma de Déu, mostren un comportament més proper als propis interessos materials, impurs i pecaminosos. Sovinteja la cobdícia, l'enveja i la mentida, la hipocresia, la violència i la crueltat. Els éssers humans som imperfectes i per tant incapaços d'aconseguir la veritable justícia. 

Malgrat els nostres defectes com humans, Jesucrist ens promet el perdó, la salvació i la vida eterna, solament cal penedir-se i demanar-li perdó. A la persona justa se li garanteix el suport de Déu, però se li exigeix modèstia i nobles sentiments, moderació i estimació del proïsme, compassió i solidaritat. 

Hem de procurar que la famosa frase: "predicar en el desert" sigui solament història. De fet, l'esperança i la fe en un canvi ha acompanyat sempre a la història de la humanitat. Un canvi en construcció amb la col·laboració de molts i on la Bíblia hi ha posat les primeres pedres, les primeres i les més importants.

2.- Paraules 

16  La Sal de la Terra

“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per res, sinó per a ser llançada i trepitjada” (Mt 5:13; Mc 9:50; Llc 14:34).

“Comporteu-vos assenyadament: Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal i sapigueu respondre com convé a cadascú” (Col 4:6).

“Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres” (Fil 2:4).

L'apòstol Pau ens proposa parlar amb gràcia i procurar respondre adequadament; en altres paraules, el comportament d'un cristià ha de ser el que cal en cada situació.

De la mateixa manera que la sal ens anima i ens estimula a consumir aliments amb gens o poc sabor, els cristians hem de ser els motivadors del canvi en la manera de pensar i de ser dels futurs creients. Els cristians hem d’injectar esperança i il·lusió a la gent mitjançant el nostre tracte amable i amistós.

A més a més, hem de procurar proporcionar confiança i seguretat a les persones que ens envolten i escoltin els nostres consells o rebin els nostres serveis; tothom mereix ser escoltat amb atenció i ser tractat amb amabilitat.

Per finalitzar, cal saber que la sal era utilitzada per evitar la corrupció i el deteriorament de les ofrenes vegetals i animals en els sacrificis fets en el Temple. La sal era un símbol d'estabilitat i puresa, per això simbòlicament s'utilitza per conservar les bones maneres de tractar a les persones, i com a norma de comportament correcte mostrant sempre interès pels altres i desitjar el seu bé.

En definitiva, els cristians hem d’utilitzar les nostres habilitats socials escoltant i mostrant una predisposició a compartir interessos i defensar-los.


17  La Llum del Món

“Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt de muntanya no es pot amagar … Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel” (Mt 5:14-16).

“De què serviria, germans meus, si algú deia que té fe, si no té obres? ¿Podrà la fe salvar-lo? Suposem que algú no té roba per cobrir-se, ni res per menjar, ... un de vosaltres li diu: Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força, però no els hi doneu res del que necessiten, de què serviria? Així és també la fe: si no té obres és morta … Així com el cos sense l'esperit és mort, també la fe sense les obres és morta” (Jaume 2:14-26).

Comportar-se d'acord els consells i els ensenyaments de Jesús de Natzaret implica fer les obres de misericòrdia i les de servei al proïsme. És a dir, cal realitzar les accions de col·laboració amb Déu per aconseguir els objectius de pau, justícia, llibertat, benestar i felicitat per a totes les filles i tots els fills del Creador. En altres paraules, els cristians hem adquirit el compromís de participar contra les injustícies del món.

Déu Nostre Senyor té uns propòsits per la nostra vida i hem de confiar en les bondats d'aquests propòsits, i així viure en comunió i companyonia amb Jesús si volem rebre els regals de l’amor, de la pau, de la bondat i d’altres fruits de l'Esperit Sant (Gal 5:22-23).

La fe exigeix la nostra testificació com a cristians, és a dir, compartint i oferint estimació, amistat, bondats, suports i ajudes realitzant obres de servei cristià mitjançant l’ús dels dons que Déu ens ha donat per a continuar la seva obra com a Creador en favor dels humans.

La llum de les nostres testificacions u obres s'han de poder visualitzar. Tot s'ha de manifestar, tot s'ha de conèixer i saber. No hi ha lloc pel secret. La llum, doncs, són els cristians i les seves obres. Que tothom vegi les bones accions per la Glòria del Pare del Cel.


18  La virtut de la diligència (treballador competent i eficient)

“La mà mandrosa provoca la pobresa, la mà del diligent enriqueix” (Prov 10:4).

“L’ànima … del diligent serà satisfeta” (Prov 13:4).

“Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irreprensible, que exposa rectament la paraula de la veritat” (2 Tim 2:15).

“ … procureu diligentment afegir a la vostra fe, la virtut; a la virtut, el discerniment; al discerniment, la serenitat; … la paciència; … la pietat; … l’amor; … aquestes qualitats … no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inútils, tocant el coneixement de Jesucrist” (2Pe 1:5-8).

“ … parlaven malament contra Jesús perquè feia coses en dissabte, però Ell els hi deia: el meu Pare treballa sempre, i jo també hi treballo, sempre” (Jn 5:16-17).

Deu desitja que siguem diligents, és a dir, actius i treballadors responsables. La peresa no ens aporta res de bo. A més a més, l'obra de la Creació necessita col·laboradors: dones i homes força laboriosos, doncs, mitjançant el nostre treball i emprenedoria econòmica i social, aconseguim la abundància i el benestar promès per Déu, i amb el bon ús dels recursos facilitats pel Senyor.

Hem de ser actius i eficients per cobrir les necessitats de totes i tots els humans, a més de participar per aconseguir la justícia, la pau i la llibertat. No hi ha lloc per la negligència i la peresa. La nostra activitat econòmica, la nostra laboriositat, proporciona tot allò que ens és útil i socialment necessari per la supervivència de l'ésser humà.

A la “paràbola dels talents” (Mt 25:14-30), els dos empleats laboriosos destaquen per la seva responsabilitat, fidelitat, prudència, planificació, activitat i capacitat a l'hora d'invertir, negociar, gestionar i organitzar el treball, produir béns de consum i pagar salaris.

La temptació a ser mandrós és forta, l’immobilisme i la resistència al canvi sempre hi són presents, però la Bíblia n’és plena d'exemples de personatges dedicats a treballar de valent, personatges que són un elogi a la cultura de l'esforç, un cant del servei al proïsme i a Déu.

D’altra banda, la peresa, com la inactivitat voluntària i permanent, implica renunciar a la nostra capacitat imaginativa, emprenedora i diligent, la qual cosa suposa un rebuig dels dons rebuts de Déu mitjançant l’Esperit Sant.


19  La necessitat d’autodomini (control i fre dels impulsos)

“ Els fruits de l'Esperit de Déu: amor, pau, bondat … autodomini” (Gal 5:22-23).

“ ...qui calúmnia és insensat, … qui domina els seus llavis és prudent” (Pr 10:18-19).

“ Defuig les passions jovenívoles ... les discussions estúpides i sense respecte que generen baralles …” (2Tim 2:22-26).

“ Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d'amor i d’autodomini” (2 Tim 1:7)

Cal respectar a totes i a tots, posant fre als nostres impulsos i afegint seny als nostres sentiments i emocions. Cal prendre mesures de prevenció envers pensaments, comportaments i accions, evitant parlar malament de ningú i no hem d'insultar ni ofendre a cap persona. En definitiva, cal controlar-se i ser amo de si mateix; doncs, tota intervenció humana té conseqüències. Atenció al bé i al mal!

La temprança, el seny i la serenor són elements de l'autodomini. La temprança modera el desig de plaers, el seny afegeix ponderació i equilibri mental, i la serenor, o serenitat, aporta tranquil·litat a la nostra manera de ser; tots ells milloren la nostra ètica social i ens eviten comportaments apassionats, impulsos desagradables i desequilibris emocionals.

Doncs bé, per practicar l'autodomini cal ser assenyat davant dels nostres desigs, plaers i dolors, sense caure en la insensibilitat. Així ens alliberem dels impulsos i passions, i gaudim de la tranquil·litat de l’esperit.

Si vols viure en pau i fugir dels conflictes, construeix-te el teu propi autodomini amb l’ajuda de Déu.


20  El coneixement sobre Déu

“I aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i Jesucrist, a qui tu has enviat” (Jn 17:3).

“ … que el Déu de nostre Senyor Jesucrist us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’Ell, …” (Ef 1:16-17).

“ … si escoltes amatent la saviesa, … si invoques l’enteniment i fas un crit a la intel·ligència … comprendràs el temor del Senyor i trobaràs el coneixement de Déu” (Pr 2:1-5).

“Tota l’Escriptura (la Bíblia) és inspirada per Déu, i serveix també per ensenyar … refutar … corregir … educar en rectitud ... “ (2Tim 3:16-17).

Déu Nostre Senyor vol ser conegut pels creients, desitja que els éssers humans coneguin la seva obra i la seva generositat, el seu amor per nosaltres i el sacrifici del seu Fill, a més de voler que confiem en Ell.

A canvi de la nostra fidelitat i un comportament d’acord als seus manaments, ens proporciona fe, esperança, pau, benestar, el perdó i el camí de la salvació i vida eterna.

Tots els llibres de la Bíblia faciliten informació sobre aspectes de la voluntat de Déu dirigits a nosaltres, una voluntat que implica adquirir un compromís d'obediència amb relació al nostre pensament i comportament.

Déu vol que siguem humils, generosos envers el proïsme, diligents, compassius i amb força sensibilitat social, a més de pacífics, solidaris i amb capacitat d'estimar i perdonar, bondadosos, justs i honrats.

© Raül Blesa Arcarons