© Raül Blesa Arcarons
Arrels d'economia bíblica i cristiana
1.- A Déu li agrada l'activitat econòmica, per això instaurà i impulsà el treball i l'emprenedoria des del primer dia de la Creació, i fent responsable a Adam i Eva dels fruits obtinguts i del bestiar amb el seu manament de: "creixeu, multipliqueu-vos i disposeu dels béns de la Terra"; amb la qual cosa va gestar i promoure l'agricultura i la ramaderia, el creixement de la població i la utilització dels recursos del planeta; i tot això abans de la caiguda i desobediència dels primers humans. (Ge 1; 2:15. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 1 "El treball" i pàgina 3 "L'empresa")
2.- Déu desitja la pau (Lv 26:6; Is 54:13; Jn 14:27; Llc 2:13-14; Ro 14:17-19).
la justícia (Mal 3:5; Miq 2:1-2; Am 5:24. Més en aquest mateix blog, pàgina num. 4 "La Justícia") ,
la llibertat (Sl 119:44-45; Lc 4:18; 2Co 3:17; 1P 2:15-16; Jm 1:25; Jn 8:31-32),
el benestar (Dt 28:11; Sl 23:1-6; Nm 10:32; Jr 33:8-9; 1Tm 6:17; Ecl 2:24-26),
i la felicitat ( Mt 5:3-11; Ro 15:13; Is 35:10; Jb 22:21; Pr 10:28; 21:15; Nm 10:10)
dels humans en aquest món i en l'eternitat; qualsevol pensament o acció contrària a aquests objectius finals de Déu, contradiu la Llei del Creador.
3.- Els humans som els gestors dels recursos creats per Déu en benefici de tots i totes, la propietat és delegada i per això som responsables de les nostres decisions davant del Creador i del proïsme. La nostra autoritat i poder de decisió estan clarament delimitats per l'ètica bíblica i cristiana derivada dels Deu Manaments, les Benaurances, el Manament Nou i altres continguts de pensament i comportament moral anotats i manifestats en la Bíblia. (Lv 25:23; Sal 24:1; Dt 8:11-18; Mt 5:2-12; Jn 13:34-35; Ex 20:1-17; Lv 25:17-19)
4.- Els llibres de la Bíblia són la paraula de Déu, i els seus continguts ens permeten definir i articular el sistema econòmic adequat a les necessitats de les filles i dels fills del Creador i d'acord als seus citats propòsits de pau, justícia, llibertat, benestar i felicitat en favor dels humans. (2Tim 3:16-17; Heb 4:12; Lv 19:15; Mt 25:14-30. Més informació en aquest blog, pàgina 9, "L'empresa excel·lent")
5.- El pensament i el comportament econòmic més eficient per a evitar el mal i promoure les bondats i promeses de Déu és el de comportar-se respectant els drets dels afectats per les nostres decisions, vetllant per la seva dignitat i "estimar el proïsme". ( Més informació en aquest mateix blog a pàgina 4 "La justícia" i pàgina 11 "Estimar i perdonar". Jn 13:34-35; Rm 13:8-10)
6.- L'Esperit Sant reparteix els seus fruits i dons entre els humans per a que totes i tots puguem col·laborar en l'obra de la Creació. Aquestes capacitats i habilitats, més els coneixements adquirits per la nostra experiència, ens permeten participar en l'activitat econòmica i en la construcció del Regne de Déu, a més de gestionar tots els recursos econòmics creats per Déu i així garantir el benestar de totes les famílies humanes. ( Més informació en aquest mateix blog, pàgina 8 "El treballador eficient". També en el meu blog d'història https://lafincaprivada.blogspot.com.es, pàgina 3bis "El miracle del cristianisme", l'apartat dedicat a l'Esperit Sant)
7.- Déu és la font de tota la riquesa de que disposem. El nostre recurs més important és la nostra llibertat i capacitat de comunicar-nos i relacionar-nos amb Déu. Segueix la riquesa immaterial com, per exemple, el pensament i la cultura que alimenta tota mena de procediments tècnics, relacionals i comunicatius entre humans. Per últim, els recursos naturals i la seva explotació, el treball i la seva organització i coordinació en el marc de l'empresa, la producció agrària i industrial, i els serveis, entre d'altres. (Sal 24:1-2; Jn 1:1-3; Dt 8:7-10)
8.- Tant el treball com l'empresa són institucions fundades per Déu amb l'objectiu de poder completar la Creació mitjançant la gestió, organització i ús dels recursos immaterials i materials. El treball és tot esforç per a obtenir riquesa i l'empresa és l'instrument que organitza el treball i coordina tots els recursos disponibles. El seu objectiu és donar satisfacció a les necessitats humanes i fer realitat la promesa de Déu d'oferir-nos l'abundància.(Ge 1; Ex 20:9; Pr: 31:10-31; Dt 8:7-20. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 1 "El treball" i pàgina 3 "L'empresa")
9.- El treball no és cap càstig de Déu, tot el contrari, és un do, el de la creativitat i laboriositat, atorgat pel Creador i així poder aportar la nostra eficiència productiva i participativa a l'obra de Déu en el compliment dels seus objectius de pau, justícia, llibertat, benestar i felicitat. Qualsevol activitat laboral realitzada honestament és digna i mereix el nostre respecte. (Més informació en aquest mateix blog, pàgina 8 "El treballador eficient". Pr 10:4; 24:30-31; Ef 4:28)
10.- L'empresa no és cap instrument del mal, la seva organització ens permet actuar en els límits de les propietats dels productes naturals i aplicar el nostre esforç humà per a obtenir els productes finals i satisfer a tothom. Sense les empreses seria impossible dominar la Terra i atendre les necessitats d'una població en creixen multiplicació. (Més informació en aquest mateix blog, pàgina 9 "L'empresa excel·lent")
11.- Tot bé econòmic té un cost de producció i un preu de venda, el valor del treball, o preu del treball, és la part més delicada de tot el procés de producció del producte o servei acabat, doncs, del salari depèn el benestar de la família del treballador. La Bíblia ens aporta aspectes bàsics sobre la protecció del treball. (Lv 19:13; Col 4:1. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 1 "El treball")
12.- La riquesa obtinguda i el progrés econòmic i social, són el resultat de l'eficiència en el treball i de l'excel·lència de l'empresa en el marc de les lliçons bíbliques sobre la protecció del treball, el proveïment de les famílies, del proïsme i de la comunitat, així com de la gestió de recursos. (Ecle 2:24-26. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 8 "El treballador eficient" i pàgina 9 "L'empresa excel·lent")
13.- La pobresa és el resultat del control dels recursos per part de minories que ostenten els poders econòmics i polítics, la mala distribució, la guerra, la pràctica de l'abús de poder, la violència, la corrupció, i la desobediència de les Lleis de Déu exposades en la Bíblia, això darrer també provoca la pobresa espiritual. (1Tim 6:17; Am 3:15; Miq 2:1-2; Mal 3:5; Lc 6:20-26. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 4 "La justícia")
14.- L'excés de població en un espai territorial amb pocs recursos també provoca la pobresa material, la qual cosa pot implicar moviments demogràfics o migratoris i, en qualsevol cas, la protecció del treballador estranger per part de la Bíblia. (Mal 3:5. Més informació en aquest mateix blog, pàgina 4 "La Justícia")
15.- Les diferències salarials com les socials poden ser conseqüència d'una distribució elitista i corrupta de la riquesa, però també d'un pensament i d'un comportament individual contrari a la llei de Déu. (Dt 28:1-14; Pr 24:30-34; 6:6-11; Rm 1:18-31; 2Tes 3:10; Ef 4:28; Mt 25:31-46)
16.- En el marc de l'activitat econòmica i dels excedents de producció, la cooperació i la confiança originen la divisió del treball, el comerç i els mercats, tres fonts de riquesa i de progrés, i gràcies a elles és una realitat la promesa de Déu sobre l'abundància i el benestar en alguns indrets del planeta. No hi ha enfrontament sinó col·laboració, no hi ha conflictes sinó la pau de Déu. (Rm 12:4-8; 1Cor 4:7; 12:12-31. Més informació en el meu blog d'economia laboral i sociologia del treball https://trabajarenbuscarempleo.blogspot.com.es, pàgina 30 "Adam Smith i la seva teoria sobre el mercat", apartats 4 a 6.)
17.- La divisió del treball no és cap mala pràctica de l'activitat econòmica o de l'organització laboral o social, sinó que mostra la diversitat al llarg i ample de tota l'estructura de la societat i en el marc de totes les nacions, cadascuna amb la seva pròpia capacitat productiva. Les diferències derivades de la diversitat també tenen el costat positiu, sempre que no siguin una conseqüència de les guerres, la violència i altres perversitats de les societats injustes que provoquen les desigualtats socials. La col·laboració entre diferents, en un marc respectuós envers la diversitat, és una articulació bíblica, clau del miracle de l'activitat econòmica i del tot oposat a allò que anomenem les desigualtats socials contràries a la Llei de Déu. (Rm 12:4-8; 1 Cor 4:7; 12:12-31. Més informació en el meu blog d'economia laboral i sociologia del treball https://trabajarenbuscarempleo.blogspot.com.es, pàgina 30 "Adam Smith i la seva teoria sobre el mercat", apartats 4 a 6.)
18.- Déu rebutja la cobdicia, és a dir, l'amor al diner. El Creador no permet que el diner sigui objecte d'adoració, ni eina de la injustícia i l'opressió. El diner, com instrument per facilitar l'intercanvi en els mercats, no és un problema, sempre i quan tothom tingui accés als mercats com a emprenedor, empresari, treballador i consumidor. (Mt 20:1-16; Lv 19:13; Ex 20:15-17; Lc 12:13-21; Mt 13:22; 19:23)
19.- La Bíblia protegeix la propietat, però el propietari no pot fer-ne un ús contrari a la llei de Déu. El Creador protegeix la llibertat dels agents econòmics i no permet la compra-venda mitjançant l'ús de la violència, el frau o l'engany. (Pr 8:19; Dt 5:19; 25:13-16; Ge 15:7; Lv 19:9-16; 25:17-18; Ex 20:15-17; Mt 19:18; Mc 10:19; Lc 18:20)
20.- Els cristians tenen un compromís amb la societat: la missió d'anunciar la Bona Nova (el perdó, la salvació i la vida eterna) i participar i col·laborar en la Creació. Cal testimoniar mitjançant les obres i serveis en favor del proïsme i així fer possible les metes de Déu a la Terra i en el Regne: pau, justícia, llibertat, benestar i felicitat per a tothom. I no us oblideu del delme, doncs, calen recursos econòmics per a despertar i/o desenvolupar l'espiritualitat dels humans. (Mt 5:13-14; 28:19; Mc 16:15; Lc 24:47; Jn 20:21; Fets 1:8. Més informació en aquest blog pàgina 13 "Fe i obres")
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel seu comentari.