Pàgina 9 L'empresa excel·lent

© Raül Blesa Arcarons 

L'empresa excel·lent 

1. Introducció 

2. La paràbola del comptador de cost 

3. La paràbola dels treballadors de la vinya 

4. La paràbola del creixement de la llavor 

5. L'empresa i l'ètica cristiana 

6. La presència de Déu a l'empresa 

7. Comiat 

1. Introducció

Quan Déu encarregà a Adam i Eva la multiplicació dels humans i el domini sobre la Terra, creava l'organització que gestionaria els recursos humans i naturals que farien possible aquesta empresa humana, l'empresa d'administrar tot allò necessari per a donar satisfacció als desitjos i objectius del Creador. Inicialment serien organitzacions familiars, posteriorment clans i d'altres formes més complexes, a mesura que augmentava la població i el territori explotat, així com l'increment de les necessitats sobrevingudes i les millores introduïdes progressivament. 

En el llibre Gènesi de la Bíblia podem comprovar que tant el treball com l'empresa són institucions divines creades abans de la caiguda o acte de desobediència d'Adam i Eva. I Déu continua vetllant per garantir la seva existència i millora per a proveir, cobrir necessitats i proporcionar benestar a tothom, sempre amb l'esforç i la complicitat dels humans. Tenim tres paràboles de Jesús de Natzaret que ens poden il·lustrar sobre l'empresa i el pensament cristià. 

2. La paràbola del comptador de cost (Lluc 14:28-33) 

Aquesta paràbola fa un discurs centrat en algunes qualitats presents a tota empresa: la planificació, l'anàlisi del procediment a seguir i el càlcul del cost. Per a Jesús és aconsellable, convenient i necessari calcular el cost d'una decisió important, com pot ser la conversió al cristianisme -Té a veure amb allò de "carrega la teva creu i segueix-me"-. Jesús ens posa l'exemple de construir una torre. 

La paràbola afirma que per a construir la torre cal calcular les despeses de tota l'obra i fer un balanç dels recursos disponibles, observant si disposem o no suficient per a cobrir la totalitat de la despesa. Cal acabar la feina, no la poden deixar a mig fer, seria una manca de previsió i demostraria poc sentit de la nostra responsabilitat. 

De la mateixa manera, continua Jesús, seria un desastre i una mostra de negligència que un rei vagi a la guerra ignorant el volum de la seva tropa de guerrers. Si el teu exèrcit és inferior al del teu enemic, demana la pau. Mai t'enfrontis a un que és més fort que tu, aconsella Jesús. 

En definitiva, aquesta paràbola exigeix prudència quan prenem decisions que afectin a terceres persones i que posin en perill la seva supervivència i benestar, cal analitzar les nostres capacitats, limitacions i possibilitats. Tota una important advertència adreçada a emprenedors o empresaris. 

De fet, també qualsevol seguidor de Crist, com el pobre d'esperit que busqui a Déu, haurà de calcular l'esforç i la dedicació que li exigirà, així com la pèrdua d'ingressos econòmics, si introdueix l'ètica cristiana en els protocols o procediments d'actuació dins l'empresa. L'ètica empresarial sempre implica reduir el compte de beneficis econòmics de l'empresa: no tot s'hi val. 

A la història d'Israel apareix un rei que no pagava el sou dels treballadors, un profeta li va recordar que aquesta mala pràctica anava en contra de les lleis de Moisès. Òbviament, els salaris augmentaven els costos de les obres. Ignoro si el rei rectificà i pagava els sous o li va tallar el coll al profeta. 

Cal una bona reflexió i preveure les dificultats, és convenient esbrinar les conseqüències de qualsevol canvi i fer un balanç de la nostra fortalesa de caràcter, doncs ni tot és suportable ni tot és assumible. El compromís sempre és dur, a alguna cosa caldrà renunciar i haurem de sacrificar-nos.

Un excés de confiança en nosaltres mateixos ens pot conduir al fracàs. Hem de pregar i demanar l'ajuda de Déu, a més de formar part d'una comunitat cristiana que proporcioni suport. Emprenedors i empresaris cristians han d'organitzar-se i formar grups d'ajuda i intercanvi d'experiències, si volen millorar la qualitat i l'excel·lència a la seva gestió empresarial. 

3. La paràbola dels treballadors de la vinya (Mateu 20:1-15)

El protagonista d'aquesta paràbola és un propietari de terres de conreu que contracta jornalers per a la tasca de collir els fruits de les seves vinyes. A primera hora del matí contracta un grup de treballadors i a cada un d'ells els hi ofereix un denari de sou per un dia de feina. A mig mati, a primera hora de la tarda i a mitja tarda contracta altres grups d'homes i els hi diu que a cada un dels jornalers els hi pagarà un sou just. 

Quan finalitza el dia, el propietari ordena al seu administrador que pagui un denari a cada un dels treballadors, sigui quina sigui l'hora en que s'han incorporat a la feina. A més a més, li diu que comenci a pagar per aquells que han arribat els últims. Quan els jornalers que s'han passat tot el dia, de sol a sol, observen que els últims cobren un denari, pensen que ells cobraran molt més, malgrat que se'ls va contractar per aquesta mateixa quantitat de diner. 

La sorpresa inesperada esclata quan els que més hores han treballat cobren el mateix que els que han treballat menys hores, és a dir, un denari per cap. Davant de les seves protestes, l'empresari afirma que han cobrat la quantitat acordada, per tant, el seu comportament ha estat just. El cap i a la fi, afirma que és el seu diner i si vol pagar el mateix a tots, és cosa d'ell. 

A l'època de l'Imperi Romà ni havia sindicats ni convenis col·lectius que regulessin el preu del treball quantificat per unitats de temps: no existia una norma sobre el preu per hores o el preu per jornada, o per altres unitats de temps superiors. Tampoc hi havia salari mínim. S'arribava a acords puntuals a peu d'una plaça pública entre contractistes i treballadors, o a la porta de la finca. 

En aquesta paràbola, la decisió del propietari de l'empresa era del tot atípica, doncs la norma deia que el preu o valor del treball sempre depenia del volum d'esforç humà quantificat per temps de treball. A més hores de feina, més salari. A més esforç, més paga. Perquè si fem més hores haurem aconseguit més producció. 

De fet, tant la producció com la productivitat d'un treballador està relacionada amb el factor temps. Però aquest empresari no utilitza el mateix criteri, és evident que hi afegeix una norma relacionada amb les necessitats del treballador i la seva família. 

Aquest empresari considera que cal tenir en compte que les necessitats de supervivència i benestar de les famílies també han de formar part del sou que rep un treballador. El seu criteri d'allò que és just és diferent de la norma generalment aplicada en el món. Jesús de Natzaret intenta explicar que els criteris de justícia del Regne de Déu són diferents. 

En aquesta paràbola el valor del treball contempla dos factors a tenir en compte: la producció obtinguda -més alta com més hores d'esforç aplicades- i les necessitats inherents a la vida. En el Regne del Cel tothom rep el mateix tracte. Per ser justos cal atendre les necessitats de les persones, perquè tots els humans tenen les mateixes exigències naturals per viure amb dignitat. 

Forma part de l'ètica empresarial el proveir de recursos suficients al treballador. L'empresa organitza el treball i això li permet convertir-se en una eina altament productora i distribuïdora. La paràbola ens situa en el marc del Regne de Déu on es practica un repartiment igualitari i equilibrat de la gràcia de Déu (el treball per a tots), així com la justícia (la mateixa paga per a tots), més la salvació, doncs, els que arriben tard també són salvats. 

El propietari i empresari de la finca simbolitza Déu, ple de misericòrdia i bondat, a més de just, repartint el mateix volum de gràcia a cadascú, i homologa els salaris amb el valor del més alt. I l'empresa simbolitza el Regne, on no hi ha discriminació i la igualtat és igual a la justícia. 

Ull viu, però! No hem de perdre de vista que tots són jornalers no qualificats i, per tant, tots tenen el mateix nivell de responsabilitat i capacitat productiva. Ens hauríem de preguntar què passa si en un col·lectiu laboral tenim diferents nivells de qualificació professional, amb diversa responsabilitat i productivitat. En Jesús de Natzaret no ho aclareix, pràcticament sempre parlava dels últims i més baixos estaments de l'estructura social. 

4. La paràbola del creixement de la llavor (Marc 4:26-29) 

En aquesta paràbola tenim un exemple de col·laboració en el marc de la creació, és a dir, de complicitat divina i humana articulant l'organització del treball, la producció i la distribució de recursos. 

La paràbola ens diu que la llavor germina i creix sense que el pagès sàpiga com s'ho fa per germinar i créixer. El pagès intervé abans i després de la germinació i el creixement de la llavor, el pagès escampa la llavor per la terra de conreu i recull el fruit en el temps de la sega. A aquesta organització de la feina, la feina de la llavor i la del pagès, és comparada per Jesús amb el Regne de Déu, un Regne que és el resultat del treball del Creador i la col·laboració dels humans. 

L'empresa assumeix la tasca d'organitzar la col·laboració. El pagès, a més a més, pot canalitzar aigua cap a la terra de conreu i afegir-hi adob, d'aquesta manera la collita serà més abundant i de més qualitat. Així, doncs, en el procés de producció en el sí de l'empresa intervenen recursos naturals amb les seves propietats inherents i recursos humans amb la seva voluntat, enginy i laboriositat. 

Els recursos naturals han estat creats per Déu i posats a l'abast dels humans per a ser utilitzats per a la seva pròpia supervivència i benestar, d'acord amb els objectius inicials de Déu. Els humans, també creats per Déu, intervenim en els límits de les propietats dels productes naturals, allà on finalitzen les seves propietats físiques i biològiques. L'empresa és la coordinació de les bondats d'ambdues fonts de recursos: els humans i els naturals. 

Gràcies a la ciència i a la tècnica els humans han aconseguit importants augments productius i millores en la distribució, a més d'un ampli coneixement de les qualitats i propietats dels recursos naturals; el resultat ha estat un considerable augment de la riquesa produïda, amb la qual cosa s'ha aconseguit una reducció global de les desigualtats. 

5. L'empresa i l'ètica cristiana 

L'empresa cristiana ha de renunciar a les males pràctiques d'ètica empresarial, evitar comportaments on l'engany o el frau perjudiquen a clients, treballadors, proveïdors, accionistes i a l'entorn local, humà i natural, de l'empresa. 

Els directius d'empreses cristianes han de ser honrats i íntegres. Honrats vol dir que saben discernir entre el bé i el mal, i escullen sempre el camí adequat rebutjant la temptació de fer diner fàcil violant els drets i el benestar dels altres. 

Ésser íntegre significa actuar amb coherència amb els valors del pensament cristià, és a dir, aquell que ens parla dels Deu Manaments i de les lliçons i exemples de Jesús de Natzaret, i aplicar-ho al comportament de la nostra vida quotidiana. No s'hi val ésser cristià solament els diumenges i dies festius o vacances. 

No cal ser necessàriament cristià per a comportar-se de manera honrada i íntegra. Hi ha empresaris i professionals que ni tan sols són creients, però apliquen a la seva vida particular i professional un humanisme sa, tant en els negocis com en la vida familiar i veïnal. Utilitzen un humanisme molt influït pels "drets humans" i un pensament laic respectuós amb el altres. 

En definitiva, hem de respectar a tothom i assumir la responsabilitat sobre les conseqüències de les pròpies decisions; vetllar per la qualitat dels productes o serveis; vendre a preus de mercat i rebutjar pràctiques monopolístiques, o d'alterar el valor de les coses en benefici propi i perjudicant al consumidor o altres agents econòmics. I si hem caigut a la temptació, allò que més importa és penedir-se de les males accions, demanar perdó i reparar el dany. 

6. La presència de Déu a l'empresa 

L'empresa també és cosa de Déu, com ho és la família o l'església, o d'altres institucions de la societat humana. Déu ha intervingut en tota la creació, però no sempre han estat una realitat els seus objectius de pau, justícia, benestar, llibertat i felicitat; sovint els humans s'han desviat del camí i un cop més han caigut en la infidelitat, provocant injustícies, violència, guerra, fam i altres desgràcies. 

La història de la humanitat ha donat salts, aturades i endarreriments, però, qualsevol època presenta un balanç positiu malgrat les pàgines negres. A poc a poc hem anat avançant en línia amb els objectius de Déu citats, potser sovint amb un cost molt alt: el preu d'una revolució sempre és car. En qualsevol cas, si analitzem aspectes com la justícia, la llibertat i la igualtat, s'ha guanyat molt des que el pensament del cristianisme primitiu ha anat fent camí al llarg de vint segles. 

L'empresa, per exemple, ha fet un gran salt malgrat les pràctiques monopolístiques desenvolupades per les autoritats civils i religioses de les monarquies autoritàries i absolutistes, així com d'altres règims polítics contraris al lliure desenvolupament de l'activitat econòmica.

L'abús de poder i la corrupció no ha facilitat, més aviat ha perjudicat, la millora de la capacitat productiva i la distribució de la riquesa. En general, tant l'atur com la baixa taxa ocupacional de la població i una productivitat reduïda, són indicadors de polítiques al servei de minories i contràries als interessos generals. 

En qualsevol cas, avui dia, si anem a una biblioteca pública o llibreria, podem comprovar la gran quantitat de textos que parlen de l'empresa, de la seva excel·lència, de la seva capacitat ocupacional i productiva, de la seva cultura relacional i del benestar que proporcionen. Els mèrits, però, recauen en els humans.

Per a la majoria dels autors, l'enginy en el món de la ciència, de la tècnica i de l'empresa és cosa dels humans, l'autoria és d'emprenedors intel·ligents, actius i imaginatius. El món és ple d'empreses dissenyades i dirigides per humans. Déu no és visible, no hi és explícitament ni apareix per enlloc material, s'ignora la seva presència, però malgrat aquesta situació, Déu sempre hi és present a l'empresa. 

Aquest ignorar a Déu té molt a veure en que estem vivint moments històrics de culte a la racionalitat, moments d'una racionalitat provocada per l'abús de la màgia i la fantasia exercida per les autoritats civils i religioses d'èpoques anteriors, quan la racionalitat era perseguida i acusada d'heretgia. 

Penseu que durant segles els reis, els prínceps i els bisbes gaudien del monopoli de la veritat, i tot per a justificar les injustícies, l'abús de poder, la corrupció, la pobresa i la fam, entre altres desgràcies. Benvinguda sigui aquella racionalitat revolucionària del liberalisme que envià a la deixalleria aquell nociu monopoli de la veritat. Ara, però, toca reconèixer la mà de Déu i la col·laboració humana en la creació i, per tant, a l'empresa. 

Tenim a empresaris i a empresàries, a emprenedors i emprenedores, que resen abans de prendre decisions, ho fan perquè són persones responsables i demanen ajuda a Déu per a prendre la decisió adequada, és a dir, aquella que els hi facilitarà fer el bé i no perjudicar a ningú. Fer el mal no agrada, el nostre do natural és fer el bé. Preguem per ser justos i procurar participar en el benestar dels afectats per les nostres decisions. 

7. Comiat 

Ni l'església és santa ni l'empresa és el dimoni, a les empreses i a les esglésies hi ha de tot. Cap institució de Déu recull en exclusiva la bondat o la maldat. Això és com la història de la humanitat, plena de coses positives i de negatives; però és la història de tots i totes, i no hi ha cap cos corporatiu lliure de pecat, de la mateixa manera que no hi ha cap ésser humà amb plena bondat. 

© Raül Blesa Arcarons