© Raül Blesa Arcarons
Pàgina 17 L'empresa cristiana (1)
1.- Introducció
2.- Els treballadors assalariats
2.1 Un bon tracte personal
2.2 La igualtat d'oportunitats
2.3 El salari del benestar desitjat per Déu
3.- La nostra llar és el planeta Terra
3.1 Introducció
3.2 La Creació, la Natura i la Vida
3.3 Economia Ecològica
3.4 La col·laboració obligada
1.- Introducció
Durant segles, la paraula de Déu i l'exemple de Jesús de Natzaret han impregnat d'humanisme cristià la vida dels éssers humans, sobre tot la família, el treball i l'activitat econòmica. L'Evangeli de Marc és un relat, molt fàcil de llegir, que resumeix el pensament i el comportament de Jesús de Natzaret, la seva acció evangèlica i com a portaveu de la Paraula de Déu.
Podem parlar de l'empresa cristiana com una realitat present, i s'hi afegim l'ampli nombre d'empreses gestionades amb criteris d'humanisme laic, tenim una majoria que practiquen una ètica que articula bondats amb relació als seus treballadors, clients i proveïdors, a més d'altres grups interessats; si bé, però, encara hi ha molta feina a fer.
Les empreses proporcionen béns i serveis, a més de facilitar una realització personal i unes relacions socials, i també ens possibilita construir la família i el seu benestar. Des de l'empresa s'organitza el treball, així com la distribució de les rendes econòmiques d'acord a la col·laboració i participació en les seves activitats productives.
Deia que encara hi ha molta feina a fer, començant per superar molts anys d'històries negatives, evitant i denunciant a les autoritats que tornin a caure en la temptació d'utilitzar el cristianisme per a justificar les accions de la societat injusta que els poders van tractar d'imposar i silenciar els clams de les víctimes.
En els llibres dels profetes de la Bíblia, sovintegen les denúncies contra l'abús de poder, la corrupció, la violència i, en general, la repressió exercida per les autoritats i les oligarquies. Veieu en aquest mateix blog la pàgina 4 "La Justícia".
Aquestes pàgines del blog dedicades a l'economia cristiana són un intent d'utilitzar el talent bíblic com a instrument o guia de la gestió empresarial, mitjançant el desenvolupament de continguts relacionats amb el pensament i el comportament cristià en el marc de l'activitat econòmica i de l'empresa. Continguts sobre l'ètica de la direcció o gerència aplicada a treballadors, clients, proveïdors, accionistes, competidors, el govern civil, la societat i l'entorn local de la ubicació de l'empresa.
2.- Els treballadors assalariats
2.1 Un bon tracte personal
Al llarg dels darrers dos segles, i sobre tot des de l'inici de la industrialització, les empreses han descobert que els treballadors assalariats i les treballadores eren i són persones amb dignitat, autoestima, sensibilitat, responsabilitat i amb capacitat i voluntat suficient per aprendre tècniques productives si se'ls hi proporciona la formació pertinent.
Anys i anys de conflictes han fet possible aquesta descoberta del món empresarial. Massa anys per a convèncer a alguns que els treballadors assalariats ni eren víctimes dels seus propis pecats, ni el seu pensament social i polític era cosa del diable.
Durant el darrer segle i mig, els sindicats han construït la igualtat de tracte i la capacitat de negociació dels treballadors i les treballadores, amb la qual cosa el benestar social ha estat possible a molts indrets de la Terra.
Els empresaris i alts executius cristians coneixen molt bé algunes paràboles de Jesús de Natzaret sobre virtuts o valors humans que alimenten comportaments ètics per a desenvolupar un tracte digne i respectuós adreçat als seus empleats o subalterns, i a les persones en general.
Tenim un exemple sobre la necessitat d'exercir un adequat caràcter humà en el món de les relacions socials a la "paràbola de l'home superbiós i l'home humil" ( Lluc 18:10-14). Veieu en aquest mateix blog, pàgina 12, "La humilitat".
Els empresaris i la direcció de l'empresa han aprés a no ser arrogants ni superbiosos, tampoc a ser elitistes i a valorar com a persones dignes a tots els seus col·laboradors. L'empresari i la direcció cristiana tenen una excel·lent eina per a exercir el bon tracte envers els treballadors assalariats seguint l'exemple de Jesucrist: humilitat, paciència, comprensió, estimació, justícia, benvolença i respecte pels altres. En qualsevol Evangeli del Nou Testament podeu observar aquest comportament de Jesús de Natzaret.
Quan s'han de prendre decisions, l'empresari cristià prega i demana ajuda a Déu per a seleccionar la millor resposta per a no perjudicar o reduir el possible impacte negatiu de les seves decisions; a més de beneficiar i proporcionar benestar al major nombre possible de persones. En qualsevol cas, sempre vigilant un possible brot d'egocentrisme i evitant el maltracte.
D'altra banda, en el món de l'empresa cristiana es procura alimentar el pensament i el comportament amb valors i actituds aplicables a tots els àmbits de la vida del directiu creient. D'aquesta manera, proporcionen integritat i honradesa a tot el que fan i no hi ha contradiccions entre el món familiar i el món dels negocis, entre els dies festius o les vacances i els dies feiners.
Aquesta coherència és una excel·lent garantia de comportament ètic, puix d'aquesta manera no apareixen compartiments estancs entre espais relacionals diferents. Són cristians els 365 dies de l'any; tots els matins, les tardes i les nits s'apliquen les bondats evangèliques en tot el seu món relacional, sense llacunes o forats negres de cap tipus. I si cauen en alguna temptació, demanen perdó i reparen el dany ocasionat.
Valors com la integritat, la honradesa i el tracte just i digne s'apliquen en caràcter general a tothom que està relacionat amb l'empresa, inclòs el personal assalariat. La "paràbola dels treballadors de la vinya" (Mt 20:1-15) facilita a tots els empresaris cristians un excel·lent recurs sobre el bon tracte en el món de les relacions laborals.
Un altre model o guia a seguir pels emprenedors i empresaris és en el llibre de la Bíblia anomenat Proverbis, capítol 31, versets 10-31, apartat conegut com "la dona exemplar", una empresària pagesa molt activa, dona de negocis, que compra terrenys, dedicada al comerç de productes de la terra, muller i mare de família i que rep elogis de tothom qui té la sort de relacionar-se amb ella. En definitiva, una dona que tem el Senyor i col·labora amb el Creador.
2.2 La igualtat d'oportunitats
Una de les característiques de l'empresa cristiana és la seva negativa a practicar la discriminació, per tal d'oferir els llocs de treball a tothom, sense tenir en compta el seu origen social, creences religioses, gènere, raça i altres característiques humanes objecte de possibles desigualtats a l'hora de la contractació laboral.
L'empresari cristià contracta persones actives, responsables, honestes, prudents i amb coneixements suficients per a ocupar el lloc de treball que ofereix. Com qualsevol altre empresari, prèviament haurà definit les tasques productives a realitzar, el perfil professional del futur col·laborador i procurarà contractar el/la millor dels candidats, seguint el consell de Proverbis 22:29 que diu que qui domina el seu ofici podrà presentar-se davant de les més altes autoritats. Sense oblidar que el producte del treball honra el Senyor (Prov 3:9). La feina ben feta agrada a Déu.
Alguns pensen que els empresaris cristians solament contracten a candidats cristians. Res més lluny! L'empresari cristià no té cap interès de fugir del món on viu i de crear un indret murallat i d'esquena a la realitat: en el món actual sovinteja el no creient, per tant, s'aplica el criteri cristià de no jutjar, d'aprendre a conviure amb tothom, com feia Jesús de Natzaret, i seleccionar a la/el millor.
Aquesta actitud li permet, a més a més, mostrar-se com exemple de bon cristià, donat que actua com els evangelistes i apòstols o els deixebles de Jesús, que van convertir a centenars i milers de gentils que practicaven el paganisme, mitjançant les seves bones obres i el seu pensament humà totalment allunyat de la frivolitat, la violència i la crueltat de la seva època.
Tres quarts del mateix podem dir amb relació a la contractació laboral de les dones. Fa molts anys que el directiu d'una empresa cristiana ha deixat de pensar que les dones han d'estar a la seva llar per tenir cura exclusivament dels fills i del marit; hi ha altres maneres d'atendre les necessitats de la família, per exemple, exercint una professió.
Jesús de Natzaret va capgirar el model de relacions socials de la societat judaica i de la societat pagana, on les dones apareixien en el darrer lloc de l'escala social víctimes d'injustícies en el marc d'una cruel discriminació generalitzada. Si llegim atentament els Evangelis del Nou Testament, Jesús va dignificar la dona.
A Déu li agrada el treball ben fet, ho faci un home o una dona, creient o no creient, sense discriminacions de gènere i de creences. La feina ben feta honra al Creador, donat que és Ell el qui ha creat a la dona i l'home a la seva imatge i semblança (Gènesi 1:27).
A més a més, l'empresari i executiu cristià acostuma a llegir força i a reflexionar sobre el significat dels versets del Nou Testament, per això coneix molt bé que Jesús de Natzaret tingué en molta estima a les seves col·laboradores en la tasca evangelitzadora (Lluc 8:1-3).
És obligat mencionar, entre totes elles, a Maria Magdalena, pionera de la igualtat home-dona, apostolessa dels apòstols, la primera entre tots els deixebles en veure a Jesucrist ressuscitat (Marc 16:9-11 i Joan 20:11-18). Per a Jesús de Natzaret, la dona i l'home gaudeixen de la mateixa dignitat.
Aleshores, de ben segur que algú pensarà que com és que l'emancipació de la dona i els fills ha tardat uns vint segles, milers d'anys per a iniciar-se el canvi que ha suposat la caiguda del patriarcat i la denúncia del masclisme practicat per les institucions civils i eclesiàstiques.
La resposta és la mateixa que tenim sobre l'abolició de l'esclavatge que ha hagut d'esperar uns dinou segles: Per a nosaltres són milers d'anys però per a Déu uns pocs dies. El Creador considera que el més convenient és que siguin els mateixos humans que s'adonin dels seus pecats i que imposin la justícia. Cal que l'ésser humà accepti les seves limitacions, hi posi seny a la seva vida i construeixi el Regne de Déu des de la mateixa vida terrenal.
Per això, les Escriptures honren el treball humà d'impulsar i edificar la justícia, la pau, la llibertat, el benestar i la felicitat. El treball és un do de Déu i és la seva voluntat que nosaltres gaudim de les nostres obres inspirades pel Creador.
Per finalitzar aquest apartat sobre la igualtat d'oportunitats, cal parlar de la multiculturalitat. Les empreses multinacionals han estat un exemple, i els immigrants econòmics i els refugiats en proporcionen d'altres.
Al llarg de les darreres dècades, i quan els hi cal contractar personal, moltes empreses multinacionals han procurat no practicar la discriminació. La direcció i els executius cristians d'aquestes empreses, i d'altres no cristians, han actuat exercint la seva responsabilitat davant de l'ampli ventall multicultural del seu allau de col·laboradors.
A cada país on obrien portes entraven en contacte amb altres cultures i oferien llocs de treball a la població on intentaven instal·lar-se. Per altra banda, avui dia moltes empreses no multinacionals de països receptors d'immigrants són multiculturals.
En ambdós casos, empresaris i executius cristians tenen l'oportunitat de mostrar l'exemple de Jesús de Natzaret: obert, bondadós, amistós i humil. En Jesús no hi havia l'arrogància del superbiós que menysprea els altres, aquí no hi ha inferiors; totes i tots som iguals i gaudim dels mateixos drets i la mateixa dignitat per la gràcia de Déu.
Per a un empresari i executiu cristià, la multiculturalitat és una oportunitat més d'enriquir-se com a persona, com a humà i com a seguidor de Jesucrist, proporcionant valors cristians a la globalització, que molta falta li fa!
2.3 El salari del benestar desitjat per Déu
Déu desitja el benestar dels humans en aquest món. A Isaïes 66:12, el profeta afirma que el Senyor abocarà el benestar com un riu. A Jeremies 33:9, el Senyor promet concedir prosperitat al poble de Déu. La primera carta de Pau a Timoteu, 6:17, l'apòstol ens diu que cal posar l'esperança en Déu, que ens proveeix d'abundància per gaudir-ne.
Sobre salaris, l'apòstol Jaume, 5:4, denuncia a aquells que no han estat generosos en el pagament dels jornals als seus treballadors. El profeta Jeremies 22:13, adverteix al rei Joaquim que és contrari a la llei de Déu obligar als altres a treballar de franc, cal pagar l'esforç del jornaler.
Jesús de Natzaret mostrà un sentiment benefactor envers els altres i aconsellava que, a més de tenir cura de nosaltres mateixos, tinguéssim sempre presents els interessos dels altres (Filipencs 2:4).
A la "paràbola dels treballadors de la vinya" podem observar un desenvolupament d'aquest pensament i proposta de Jesús (Mateu 20:1-15). L'empresari de la paràbola, que representa a Déu, considera que cal pagar el mateix jornal a tots els treballadors, malgrat que alguns han treballat menys hores i, per tant, la seva productivitat ha estat inferior.
El perquè d'aquest comportament, totalment allunyat de la norma que relaciona el cost o preu del treball amb la productivitat, és el criteri de que tot salari ha de cobrir les necessitats del jornaler i la seva família.
En altres paraules, l'empresa ha de proveir dels recursos necessaris als seus treballadors assalariats, per a proporcionar benestar a les famílies dels seus col·laboradors. Un salari inferior o insuficient podria considerar-se poc o gens cristià, depèn del valor que s'adjudiqui a la productivitat aconseguida pel treballador.
3.- La nostra llar és el planeta Terra
3.1 Introducció
3.2 La Creació, la Natura i la Vida
3.3 Economia Ecològica
3.4 La col·laboració obligada
3.1 Introducció
"Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la Terra i disposeu dels seus béns", amb aquesta frase de Gènesi 1:28, Déu sintetitza el seu pla adreçat als humans; però, alguns desconsiderats, acostumats a sotmetre els altres destruint el que faci falta, ens està deixant sense llar i posen en perill la nostra existència.
El Creador vol que tothom respiri un aire net i sa, begui una aigua pura; vegi el cel, el sol, la lluna i els estels; escolti el cant de les aigües i dels ocells; visqui dies i nits amb clima estable; contempli la riquesa biològica vegetal o animal; gaudeixi dels rius i els mars i passegi pels prats, els boscs i les altures. I tot això de la mateixa manera que ho han gaudit els nostres pares o avis. La cobdícia humana, l'amor al diner, no pot posar en perill el futur de tota la humanitat.
Els nostres descendents han de gaudir dels recursos naturals creats per Déu, observant tot el seu esplendor i bellesa. La nostra col·laboració en la Creació mai pot implicar la destrucció, l'agressió irreparable, la sobreexplotació del planeta amb l'ús no renovable i insostenible dels béns naturals lliurats pel Creador.
L'empresa cristiana col·labora en la cura i el respecte de tot l'entorn natural del humans, participa en totes les accions que impliquin la estimació per la Terra i pels recursos creats per Déu, tant a nivell local com global, i en fa un ús ponderat, sostenible o renovable, renunciant a una utilització abusiva que perjudiqui el futur benestar i felicitat de tots i totes, fills i filles, néts i nétes.
En altres paraules, cal desenvolupar-se de manera intel·ligent i coincidint amb els desitjos de Déu sobre el futur dels humans: pau, llibertat, justícia, benestar i felicitat.
3.2 La Creació, la Natura i la Vida
El llibre de la Bíblia anomenat "Salms" és una recopilació d'himnes religiosos, un text en format poètic i contingut variable amb relació a les múltiples funcions i qualitats de Déu; destaquen, entre d'altres, els cants d'elogis a l'obra creadora del Senyor i com a font de tota la vida.
Llegir el llibre de Salms implica rebre un bon grapat de vitamines per a la nostra espiritualitat, l'equilibri emocional, l'autocontrol i la satisfacció per viure en gràcia de Déu. En els Salms observem la protecció vital que ens ofereix el Creador, el seu amor per a nosaltres, la seva bondat, ... Ell és la personalització de la misericòrdia, el creador i l'origen de la vida humana i del nostre medi ambient.
Els Salms ens ensenyen a valorar el nostre entorn físic, vegetal i animal, i, òbviament, la nostra pròpia existència; de tal manera que és del tot impensable viure en un altre i deteriorat entorn natural i humà. No volem renunciar a tots aquests regals que Déu ens ha fet. Volem gaudir de la mateixa natura de que ens parlen els Salms.
Aquesta obra de Déu cal defensar-la des de l'economia i l'empresa cristianes, evitant que la cobdícia o amor al diner o l'afany de poder ho destrueixi tot. Llegir els Salms ens porta un parell de caps de setmana, la seva lectura és molt saludable i trobareu tot un balanç recordatori dels obsequis que hem rebut del Senyor, entre d'altres temàtiques. A continuació hem anotat uns pocs exemples per a motivar una futura lectura més extensa i acurada:
- Salm 23: El Senyor és el meu pastor
1El Senyor és el meu pastor
i no em mancarà res.
2Em farà descansar en prats deliciosos,
i reposaré a la vora de l'aigua.
3Em reconfortarà i
em guiarà per camins segurs, ...
6Ben cert, tota la vida m'acompanyarà
la teva bondat i el teu amor.
I viuré més i més anys
a la llar del Senyor.
- Salm 33: La paraula del Senyor és sincera
1Justos, aclameu el Senyor; ...
4Perquè el Nostre Senyor és sincer i fidel.
5Estima el dret i la justícia, i
la Terra és plena del seu amor.
6El Senyor ha fet el cel amb una paraula,
amb l'alè de la boca ha creat els estels;
7com dins un bot, recull l'aigua dels mars
i reté els oceans en el seu llit. ...
9Ell va parlar i tot va començar;
Ell ho va manar i tot va existir. ...
- Salm 135: Lloeu el Senyor, perquè és benigne
...6El Senyor duu a terme tot el que es proposa,
en el cel i en la terra,
en els mars i en els abismes.
7Fa aixecar els núvols des de l'horitzó,
i crea els llamps per anunciar les pluges,
i fa sortir els vents del seu cau. ...
- Salm 19: El cel parla de la glòria de Déu
... 2El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada afirma el què han fet les seves mans. ...
- Salm 36: La teva bondat, Senyor, arriba al cel
... 9Déu meu, en tu hi ha la font de la vida,
i per la teva llum veiem la llum. ...
Podeu també llegir els Salms: 1:1-3; 8:1-9; 63:1-9; 65:8-13; 66:3-6; 68:9-11; 72:1-7; 104:1-15, 24-31; 147:5-9; i 148:1-10.
3.3 Economia Ecològica
Hom diu que els béns naturals no tenen preu de mercat i, per tant, contaminar l'aire o les aigües, o presumir d'un creixement insostenible no costa un ral, és gratuït, ningú paga el dany real produït. Pensen que, al cap i a la fi, els dramàtics maldecaps els hauran de suportar altres en un futur més o menys allunyat.
El canvi climàtic i la pèrdua de la diversitat biològica, amb els seus desequilibris estructurals que trencaran la cadena alimentària, el patiran poblacions alienes a les nostres; i nosaltres, mentre estan, podrem continuar anant de fanfarrons consumistes. De fet, ens estem menjant el capital natural productiu, una natura necessària pel benestar del futur.
L'economia creix, però el benestar futur decreix i el desenvolupament humà entra en crisi. Això té un nom: excés de consum per avui i fam per demà. Un augment del PIB, o de la producció, ja no és sinònim ni de progrés ni de desenvolupament humà.
L'engany és local i global, i tot perquè empreses locals i multinacionals mal gestionades obtinguin els guanys econòmics de la destrucció. Aquí no hi ha creixement de res sinó malbaratament de recursos, negligència i cobdícia humana. Un amor al diner que, un cop més, fa real aquella frase de que "l'home és un llop per a els humans", ara a escala planetària.
Obtenir els guanys de la destrucció no és nou, si mireu la història amb sentit crític, al marge de les falses fonts oficials, observareu que la obtenció del botí de guerra, el saqueig de que han estat víctimes els vençuts, ha estat l'objectiu de moltíssims conflictes.
Avui dia, però, estem al davant d'un problema o risc de destrucció massiva, el risc de destrucció total de la existència humana en el planeta i de la vida en general, si més no, tal i com la coneixem actualment.
Se'ns està acabant el poder gaudir de l'obra creadora de Déu i d'una existència vegetal, animal i humana sana i satisfactòria. Els nostres descendents poden acomiadar-se del benestar i la felicitat si som incapaços de desenvolupar una "economia ecològica" que valori la Natura i la Vida i faci aturar la sobreexplotació del planeta i castigui a qui contamina i destrueix el nostre capital natural creat per Déu.
Per tot això, l'empresa cristiana utilitza tecnologies que no contaminen, fabrica productes que no alteren al medi, fa avaluacions sobre l'impacte ambiental de la seva activitat, recicla i reutilitza, innova el procés industrial en el marc de la seva agenda ecològica i gestiona l'empresa i planifica d'acord a objectius de les polítiques mediambientals.
D'altra banda col·labora amb les administracions públiques i les autoritats locals, nacionals i regionals que posseeixen competències sobre el medi ambient. En altres paraules, l'empresa cristiana va més enllà del marc legislatiu donat que actua com agent que vetlla per la Creació, la Natura i la Vida, a més d'entendre les avantatges competitives per exercir la protecció del medi en front de gestors empresarials depredadors i deshumanitzats.
3.4 La col·laboració obligada
Sempre defensaré que la nostra col·laboració en l'obra de Déu és lliure i voluntària, no pot ser d'una altra manera en el món cristià, cap deixeble de Jesús actuava per obligació. Però, a on ens hi juguem la natura física i la vida creada pel Senyor, crec que s'hi hauria d'implicar l'obligació de tot cristià i de l'empresa cristiana en una acció evangelitzadora decidida a solucionar d'arrel el drama que ens ocupa en aquests apartats de l'economia cristiana: la crisi ecològica de la humanitat. Cal recuperar la perspectiva d'una vida futura en condicions naturals i satisfactòries.
Deia que la Natura i la nostra futura existència no té preu de mercat, inconscientment no valorem ni l'aire sa, ni les aigües netes i saludables; ni els boscs, rius i mars amb tota la seva riquesa biològica; ni les nostres valls i prats generosos; ni tampoc apreciem en tot el seu valor les terres fèrtils i productives; ni el món físic, vegetal i animal que ens envolta; ni tampoc valorem l'abundància en que Déu ens ha obsequiat per poder gaudir del benestar i la felicitat.
I quan no hi ha preu per allò que necessitem per viure, qualsevol pocavergonya en fa un ús negligent i descuidat, doncs, pensa que per què preocupar-se si els interessats no saben apreciar les bondats de Déu. Unes bondats que s'han convertit en negoci per a uns pocs delinqüents.
Si posem preu a tota la Creació i protegim la promesa de l'abundància de Déu, de ben segur que les coses poden canviar i fer desaparèixer el botí dels cobdiciosos, la negligència humana començarà a reduir-se i es buscaran solucions definitives.
Es tracta, però, d'anar més enllà de l'expressió: qui contamini, que pagui! Quin preu té l'existència humana i l'obra de Déu? --Molt alt! Doncs alt també hauria de tenir el preu de contaminar, malbaratar recursos i destruir la natura. Protegir les nostres fonts de riquesa disponible i productiva exigeixen un preu molt alt a pagar pels seus destructors. Ens hi juguem el benestar i la felicitat dels nostres futurs descendents.
Per finalitzar, cal dir que els cristians hem de defensar l'obra de Déu i entendre l'evangelització incloent-hi també les problemàtiques sobrevingudes com a conseqüència o el pervers resultat de la cobdícia i la maldat humana.
Per experimentar la gràcia de Déu, cal practicar els consells de Jesús de Natzaret i seguir els manaments de Déu, així com omplir el nostre pensament i comportament amb continguts i accions basats en l'ètica cristiana. L'anàlisi i diagnosi des de l'exterior del cristianisme no funciona, l'esforç exclusivament intel·lectual no va bé. Per gaudir de la gràcia divina, per sentir el goig del Senyor, hem d'entrar i viure dins del cristianisme i desenvolupar la nostra espiritualitat mentre practiquem el nostre compromís i creences.
Viure l'evangeli és obligat i una manera de fer-ho és exercint la defensa del planeta Terra o la defensa de l'obra i les lleis de Déu. A més, no hem d'oblidar mai que ser cristià vol dir relacionar-se personal i íntimament amb Déu, i cal agrair-li la llar que ens ha ofert per viure en pau, llibertat, justícia, benestar i felicitat.
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel seu comentari.