Els treballadors assalariats

En el món de l'empresa cristiana, els empresaris i la direcció han aprés a no ser arrogants o elitistes i valoren com a persones dignes a tots els seus col·laboradors. Per a més informació aneu a la pàgina 17 "L'empresa cristiana (1)", apartat 2 "els treballadors assalariats".

L'empresa cristiana (2)

L'empresa cristiana ha d'actuar amb prudència i honradesa a l'hora de configurar les seves relacions amb els consumidors, procurant no fer ús del seu excés de poder de mercat i considerant que els interessos dels seus clients són igual o més importants que els seus propis interessos. Veieu més informació a la pàgina 18 "L'empresa cristiana (2)"

Estimar a Déu, estimar a Jesús

¿Com podem estimar a algú que ni veiem ni podem tocar? ... Cap humà ha vist mai a Déu i tots els testimonis en vida de Jesús van morir fa segles. Malgrat això, hi ha persones que estimen a Déu i a Jesús, com és possible? Aneu a la pàgina 14: Espiritualitat (1), apartat 1. 

La paràbola del fill pròdig

Aquesta és la paràbola més discutida i objecte de dubtes de totes les paràboles de Jesús de Natzaret. La raó és que l'amor que el pare demostra pel seu fill perdut i pecador, és de difícil enteniment i comprensió pels humans: massa estimació per un fill que no s'ho mereix, a criteri de molts. Siguem sincers, els humans som incapaços d'estimar tant. Més informació a l'apartat 3 de la pàgina 11 "Estimar i perdonar".

Què vol Déu de nosaltres?

Tots els llibres de la Bíblia faciliten informació sobre aspectes de la voluntat de Déu dirigits a nosaltres, una voluntat que implica adquirir un compromís d'obediència i deures amb relació al nostre pensament i comportament, ... Més informació a la pàgina 14 "Espiritualitat (1)", apartat 2.

Agraïts i generosos

Agraïts a Déu per les seves bondats, i generosos servint al proïsme, i tot d'acord a la voluntat del Creador. Els beneficis que hem rebut del Senyor, bé es mereixen la nostra diligent col·laboració i participació activa en la seva obra de la Creació. Més informació a l'apartat 4 "Agraïts i generosos" de la pàgina 15 "Espiritualitat (2)".

La paràbola de l'home superbiós i de l'home humil

Aquesta paràbola és més coneguda amb el nom de "el fariseu i el publicà". També se la coneix sota la denominació de "els dos homes que preguen". Amb la seva exposició, en Jesús de Natzaret intentava convèncer a un grup de gent que la supèrbia, entesa com a ostentació de la pròpia superioritat i menyspreu pels altres, ... Més informació a la pàgina 12: "La humilitat", apartat 2.

Feliços els pacificadors

Quan parlem de l'evangeli de la pau, del Príncep de Pau o de la saviesa que ve de dalt, estem parlant del cristianisme davant d'un món dominat per enfrontaments i conflictes, els pacificadors cristians sempre han estat i són benvinguts i exaltats. Aneu a pàgina 3, apartat 2 "Paraules", relat 13. 

La nació

El profeta Moisès va liderar els jueus envers la llibertat i el seu destí: una terra a conquerir en mans dels pobles  idòlatres i a on assentar la nació. Però tot va començar molt abans, amb les promeses i l'aliança de Déu amb el patriarca Abraham. Més informació a la pàgina 6.

El càstig i el perdó

Les religions monoteistes —cristianisme, islam i judaisme— comparteixen la creença en un Déu únic i transcendent, i això influeix profundament en les seves doctrines sobre el càstig i el perdó. Tot i les seves diferències, totes tres religions emfatitzen la justícia divina i la importància de la misericòrdia i el penediment. Més informació a la pàgina 21