El diner

A la Bíblia, la major part de les paràboles de Jesús de Natzaret tenen, directe o indirectament, una relació amb el diner. Els profetes afirmen que la injustícia, la corrupció, l'abús del poder i la infidelitat envers Déu tenen com a objectiu l'obtenció de diner. En el llibre de Proverbis hi ha tota una col·lecció de consells i advertiments relacionats amb el diner... Més informació a la pàgina 19 "El diner"

L´empresa

Les promeses i contrapartides del seu acord amb Déu van garantir l'èxit de l'empresa familiar d'Abraham. Una empresa que va proveir de suficients recursos a vàries generacions dels seus descendents i va permetre estabilitat familiar ... Més informació a la pàgina 3, apartat 1.

La virtut de la diligència

Deu desitja que siguem diligents, és a dir, actius i treballadors responsables. La peresa no ens aporta res de bo. A més a més, l'obra de la Creació necessita col·laboradors: dones i homes força laboriosos, ... Més informació a la pàgina 4, apartat 2 "Paraules", 18.

El salari del benestar desitjat per Déu

Déu desitja el benestar dels humans en aquest món. A Isaïes 66:12, el profeta afirma que el Senyor abocarà el benestar com un riu. A Jeremies 33:9, el Senyor promet concedir prosperitat al poble de Déu... Llegiu més a la pàgina 17, l'Empresa cristiana (1), apartat 2.3

Arrels d'economia bíblica i cristiana

7.- Déu és la font de tota la riquesa de que disposem. El nostre recurs més important és la nostra llibertat i capacitat de comunicar-nos i relacionar-nos amb Déu ... Més informació a la pàgina 16, apartat 7.

Fe i obres

Per a un cristià tenir fe en Déu és creure i confiar en ell. La fe implica la lliure voluntat de dependre del Creador. Jesús de Natzaret ens ofereix el perdó, la salvació i la vida eterna en el Regne de Déu, no solament cal creure en tot això, també cal confiar que és cert i en podrem gaudir. Informació a la pàgina 13 "Fe i obres".

La humilitat

El cristianisme considera la humilitat com una virtut que ens allunya de l'excessiva estima d'un mateix; és bo tenir autoestima, però sempre en el marc de la modèstia davant del proïsme i de la submissió davant de Déu.  Més informació a la pàgina 12